[El segrest de la Xufles]

L'argument detectivesc és seductor. En començar-lo a llegir vaig pensar en el clàssic Emili i els detectius.

A. Ribas. La Fura, 12 de gener de 1990.

Una novel·la d'aventures de colla més que digna, que sorprèn per la coherència, la riquesa de recursos, l'humanisme que desprèn. [...] Tot ens va submergint en una atmosfera de tendresa, d'altra banda, gens gratuïta, que és una de les troballes de l'obra.

P. Martí. Diari de Barcelona, 27 de gener de 1990.

* * *

[Com la terra vol la pluja]

El text [...] està escrit tal com parla i escriu la gent jove d'avui, amb les seves metàfores descarnades, el seu lèxic axaronat, i manifestant sense embuts les pulsions sexuals. I, en el fons, mostrant l'etern anhel de felicitat que és l'embranzida del viure.

A. Ribas. La Fura, 7 d'abril de 2000.

A Com la terra vol la pluja hi ha, sobretot, paraules i sentiments esdrúixols. I hi ha una cosa que costa un colló de mico, que diria el Pipo: versemblança. [...] El Xavier Hernàndez ha fet un gran esforç lingüístic. Ha volgut fer parlar un noi de disset anys. I se n'ha sortit.

J. Llavina. El 3 de vuit, 7 d'abril de 2000.

* * *

[Els vents, que els tanquin!]

En aquest cas, Hernàndez, professor de Llengua i Literatura a l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca ha optat per una narració que explica la creació dels vents i com aquests fenòmens meteorològics s'escampen pel món. Com sempre que s'adreça a futurs lectors, l'escriptor vilafranquí ha optat per un estil amè i engrescador i una temàtica que resulti atractiva a uns joves lectors per als quals, cada nova pàgina, pugui ser una descoberta.

J. Romeu. El 3 de vuit, 22 de març de 2002.

Una narració sobre l'origen i el caràcter dels vents plena d'imaginació [...] relat ric en imaginació i personatges de l'Olimp, [...] una crònica en la qual l'autor et situa en la tramoia del temporal i enmig del comportament dels vents quan bufen per tots els seus vuit angles de tir.

A. Ribas. La Fura, 10 de maig de 2002.

* * *

[La casa adormida]

Una antiga i imponent casa pairal que des del primer moment captiva el jove protagonista del relat, el Pol, un noi de 13 anys que s'acaba d'instal·lar amb la seva família a les Ferreres...

J. Romeu. El 3 de vuit, 8 de novembre de 2002.

Tot el relat es llegeix pla, bé i de gust. [...] Xavier Hernàndez [...] explica aquesta història amb un llenguatge ric, treballat i amb una amplada notable de recursos estilístics. [...] l'exercici literari pren embranzida en saber combinar en un mateix paràgraf i en una mateixa oració sintàctica, el relat en tercera persona amb el monòleg interior del jo del protagonista.

A. Ribas. La Fura, 24 de gener de 2003.

* * *

[El joc de la Guineu]

Per bastir una de les trames [...] ha utilitzat la història del crim de Foix, és a dir, el robatori i assassinat del rector de l'església de la Mare de Déu de Foix que es va produir a la darrera dècada del segle XIX.

J. Romeu. El 3 de vuit, 27 d'octubre de 2006.

Una sortida de colònies, un joc i un enigma per descobrir s'enllaçaran amb un misteri d'anys enrere que es resoldrà gràcies a la destresa d'un jove eixerit.

M. Fàbregas. Faristol, novembre de 2006.

* * *

[Pic, repic i repicó: és festa major!]

Tot tractat amb tanta llibertat literària que tan aviat parlen els balls i prenen vida els objectes com hi ha reflexions i veus interiors, pensaments i dites, trossos d'història, narradors i diàlegs. I molta poesia. [...] Són 26 capítols que descriuen els balls, els castells, el sant, la novena, l'entrada i els goigs.

A. Ribas. La Fura, 29 d'agost de 2008.

I encara més barreges, la de la ficció amb la història i amb la realitat actual de la festa major, una estructura que ha sabut aplicar amb bona mà Xavier Hernàndez.

C. París. El 3 de vuit, 28 d'agost de 2008.

* * *

[El foc dels déus]

El mite aproxima el mite al lector jove tot fugint de relats historicistes i erudits. [...] I el mite es converteix en una història detectivesca i màgica: el foc ha desaparegut, s'ha apagat de cada llar [...] de cada poble.

A. Ribas. La fura, 27 de febrer de 2009.

Aquesta novel·la té dos encerts inqüestionables. Un: acostar la mitologia grega als joves d'una manera desimbolta i propera. Dos: un excel·lent treball de llenguatge en el qual l'autor desenvolupa diverses estratègies d'estil [...] fent-nos passar per moments en què ens sembla estar llegint literatura homèrica.

Anna Díaz-Plaja. Faristol, núm. 64, juny de 2009.