Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en Història, amb especialitat en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona.

L'any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell (amb nova edició de Columna el 2020), situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera.

El 2010 va participar en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, coordinada per Lolita Bosch (Empúries/Anagrama).

El 2012 publica Els anys robats, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. 

L’hospital dels pobres és la seva tercera obra, publicada el 2014, una novel·la coral ambientada als primers anys del segle XX durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. 

El 2015 rep el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb l’obra Temps de família, sobre una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, i el 2018 publica Passatge al nou món, una travessia transatlàntica que el 1918 porta la seva protagonista barcelonina a una nova vida a la Patagònia.

Amb la novel·la Amor a l’art, una reivindicació de les dones artistes, va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2021.

El 2024 ha publicat la seva novel·la Les noies de Sants, un homenatge a algunes dones de la seva família, autèntiques heroïnes quotidianes del seu temps.

Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a més d’algun títol que ho ha estat a l’alemany, l’italià i el serbi.

Col·labora en revistes, participa en conferències, cursos universitaris, clubs de lectura i organitza rutes culturals.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Josep Miàs i Tània Juste per a l'AELC.
Fotografia: Víctor de Óbanos.