Art demostrativa.
Aquesta obra és la segona versió de l’Art, que revisa i completa l’Ars compendiosa inveniendi veritatem (1274). Pertany a la segona fase de la primera de les etapes de l’Art i va ser redactada a Montpeller el 1283. L’obra es presenta acompanyada de les Figures i de l’Alfabet; es tracta de recursos gràfics que fan visibles els components estructurals de l’Art i faciliten el maneig dels mecanismes combinatoris i els càlculs.
Parts de l’obra
L’Art demostrativa té quatre parts o distincions, de les quals la darrera és una llista de preguntes relacionades amb les anteriors, acompanyades de les corresponents solucions en notació simbòlica.
La primera distinció és una descripció minuciosa de les figures.
La segona exposa les ‘condicions’ de l’Art, és a dir els mecanismes que permeten d’obtenir informació a partir dels principis de les Figures A V X, amb vista a descobrir la veritat o la falsedat (Figures Y Z), fent treballar les Figures T i S, que estableixen relacions, des de dintre o des de fora, entre els principis. Aprendre a manejar aquests instruments significa descobrir la potencialitat de sentit de les combinacions binàries.
La tercera distinció presenta setze modes (Llull en diu ‘mous’), és a dir setze aplicacions dels mecanismes de l’Art, que són: recordar, entendre, voler, creure, contemplar, trobar (=descobrir), endreçar (=guiar), predicar, expondre (=interpretar), resoldre, jutjar, mostrar (=demostrar), disputar, aconsellar, acustumar (=adquirir bons hàbits), sanar (=guarir).
* * *
Altres publicacions:
Obres selectes de Ramon Llull. Palma: Moll, 1989. (Ed. A. Bonner)
J. Miralles, Antologia de textos de les Illes Balears. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics / Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. [Fragment]