"...amb Abú Magrib, Molins ens ofereix una altra mostra ben contundent de la seua particular aventura dramatúrgica, tot arriscant-se a tracatar, amb complexitat, riquesa de matisos i cruesa, un tema actual, el de la immigració. I això ho fa amb un cert joc de miralls a través dels quals uns i altres ens hi podem veure reflectits: ara botxins, ara víctimes. I és que, al capdavall, l'autor parteix d'una concepció de la vida humana a la manera shakesperiana, segons la qual l'home és qui fa i desfà el seu destí amb els seus errors i capricis o confusions. És Europa qui condemna la majoria dels immigrants a la marginalitat, i som nosaltres els qui construïm el nostre futur o els qui ens resignem a la realitat que els altres ens imposen. Per això, Abú Magrib és també un crit contra el dolor, un dolor ben sovint inútil i innecessari. I és responsabilitat de tots tractar d'evitar que ningú no patisca ni ningú faça patir aquest dolor, siga on siga que aparega i siga quina siga la disfressa o les formes que adopte."

(Gabriel Sansano. Fragment de "Introducció", a Abú Magrib. Alzira: Bromera, 2002)