—[...] he provat la mà a diferents gèneres: neo-rondallística, "nouvelle" històrica, ciència-ficció, la prehistòria del futur, prehistòria fantàstica, aleatòria, paràbola històrica... Necessitem conèixer la pròpia història i cultura si volem arribar a posseir l'orgull de pertànyer a la nostra nacionalitat. Si el tinguéssim no estaríem prostituint l'illa a bocins, no hauríem de vendre les fàbriques a estrangers, tindríem una indústria diversificada, una riquesa material i espiritual, amb una paraula, seríem UN POBLE i no la típica estructura econòmica i cultural de les colònies.

—Quines influències es poden trobar a la teva obra?
—Pere Calders, per la seva creativitat i sentit de l'humor, els treballs d'exploració de nous gèneres del grup Ofèlia Dracs, el tolkienisme de Jaume Fuster... com que per la meva feina he de conèixer idiomes he pogut llegir molt en anglès i d'ells he aprés la seva geometria narrativa, els finals sorpresa; dels francesos, sobre tot de Flaubert i Simenon, la creació d'atmosferes; la recreació històrica l'he apresa de Herny Rosny, Mika Waltary y Mary Renault, però a tots aquests hi trob a faltar l'humor.

—L'humor sembla ser una constant a la teva obra. Per què?
—Segons els etòlegs la rialla no és més que una sublimació del plors, sols el gruix d'un cabell separa ambdues coses. L'humor és doncs la meva arma de defensa... i d'atac.

Miquel López Crespí. Última Hora, 24 de març de 1985.

* * *

—Quan prengueres la decisió d'escriure?
—La primera vegada que vaig veure la Torre de ses Ànimes, a la Costa Nord, vaig pensar que Mallorca necessitava un Walter Scott, i com que no hi havia ningú més que ho fes així com jo voldria llegir-ho, m'hi vaig decidir.

—Quina sensació tens quan publiques un llibre?
—És com tenir un fill que em sobreviurà.

—Jugues a deformar la realitat?
—Sí, quan escric som un deuet, faig el món a la meva manera.

J. A. Calvo. La Nau, 31 de desembre de 1993.

* * *

—Què és per vostè fer una novel·la?
—Una forma de viure allò que no puc viure en persona... fer que els meus conciutadans siguin més conscients de qui són, de la seva història... per estimar cal conèixer... un poble que coneix la seva història es respecta i es fa respectar.

—Quina relació teniu amb els vostres personatges?
—Paternofilial, són el meu altre ego, una projecció del que soc, del que m'agradaria ser i fins i tot del que no voldria ser.

Antoni Planas. Última Hora, Palma, 12 de febrer de 1994.

* * *

—Pere... té la capacitat d'entusiasmar-se contínuament, de trobar el sentit lúdic i màgic de la vida... saber continuar esser jove és important, molts són tombes que caminen perquè duen un nin mort dedins.
—Jo em veig com un cuiner de la Història: els historiadors cacen la llebre, llavors jo la faig bocinets, li pos ceba i espècies i la faig mengívola.

Rafel M. Creus. Llegir, gener de 2000.

* * *

—[...] si un dia teniu la sort de conèixer-lo en persona aprofitau per fer una llarga xerrada amb ell i gaudireu de l’espontaneïtat i saviesa que traspuen les seves paraules. Ha viatjat per més de mig món i coneix més de cinc llengües, això li ha permès conèixer de primera mà altres cultures i paisatges allunyats.
—El llibre és un acte d'amor, una unió fecunda entre autor i lector, com una pinya que s'obre a la calor de l'estiu i escampa les llavors al vent del bosc. Escric per deixar el món millor d'així com l'he trobat, per ensenyar el meu poble a estimar-se millor, transmetre la meva visió del món, per tenir molts de fills espirituals.

—Quin tipus de govern penses que seria el més just per a tots?
—Encara que sembli una contradicció, un govern que tingui vocació d'ONG, d'Organització No Governamental, amb l'única ambició de lluitar per la pau, elbenestar dels pobles, l'eradicació de intolerància i estableixi vincles d'ajut, cooperació, amor i respecte entre les diferents nacions, la riquesa de les quals rau en la seva diversitat.

—Es pot eradicar la misèria mundial?
—No em cap dins el cap que amb el cost d'un bombarder es puguin fer sis hospitals, o un institut amb el que costa una bomba. La pau és més rendible que la guerra, perquè a un enemic se li poden fer dues coses: matar-lo, augmentant així l'odi col·lectiu entre els pobles, o convertir-lo en amic, i així potser també el tindrem de client i acabarà comprant-nos el nostres productes.

—Què esperes que li passi al lector en tancar el teu llibre?
—Que pensi "Caram, que bé m'ho he passat!" i tot seguit comenci a sentir un corcó, unes ganes d'endreçar algunes de les moltíssimes coses que aquesta gent fa anar tortes.

—Quin creus que és l'estat actual de les lletres a l'àmbit catalanoparlant?
—Va minvant la proporció de llibres "mascles" i augmentant la de llibres "femella", on predomina allò líric sobre l'èpic, l'etopeia sobre l'epopeia. Per això jo procur que els meus llibre siguin "andrògins", amb personatges masculins ferms i sòlids i els femenins el mateix però a més, encisadors. M’han dit que les meves protagonistes enamoren.

—Per què hem de llegir?
—Perquè un llibre fa lliure i, com diem Guiem Mesquida, llegir fa tornar guapos.

Josep Pizà i Vidal. N'Alí, març-abril de 2004.

* * *

—Amb qui passaries el Dia del Llibre?
—Amb Tirant lo Blanc: ha viscut molt, ha viatjat i és fidel a les causes amb que es compromet.

S. Bennàssar. Diari de Balears, 23 d'abril de 2004.