La nit deslliurà l'ou a punta d'alba, vora les aigües fredes i els boscos de roures, vora les dunes d'arenes lluminoses que les boires omplien de llàgrimes. La lluna minvava damunt les ones de la mar de Vigo i les constel·lacions rutilants alenaven insomnes. Un peix elèctric havia creuat la pell de la pantalla com un aeròlit, memòria del foc celest, missatger de l'alegria, alquimista del sofre i del mercuri, fang del desig, embrió d'or dins la caverna còsmica, àncora sòlida, suc seminal de l'amor, lotus.

Si fores ací la xicranda i la mèlia del jardí floririen al gener, i escoltaríem la veu dels bambús quan tomba el dia, i madurarien les pomes de color estrellat i les anous que coven la pedra d'Armènia. Orfes de la tendresa, aviat serem ona i badia, copa i llavis, pluja i aljub. Druida de la mirada, pou d'aigua viva, escala dels set colors, arquer i botí, maragda, crisàlide dels bells dies que vindran.

* * *

LA SABA I EL FANG

Sojorna en el buit intern.
Kanchi SOSAN

El buit creador. El silenci dels bambús sota la volta calcària de l'ou. La brillantor de les plomes de l'àguila. L'enyor de l'avenir. Un pinyol dins la cel·la diàfana d'un reliquiari. Els béns abandonats després de l'última partida: el gerro amb les tulipes, el rèmol encisar al bessó del frigorífic, les veces dels coloms espargides pel terra, una caixeta folrada de petxines i paisatges, el deixant d'una barca sobre la cara de l'aigua, un peix de vidre damunt l'aparador, les gemmes dels bulbs. El buit vastíssim ple.

El buit homogeni i múltiple. L'elefant, la tortuga i l'àguila. Una ombra sense cos. La roca i l'arena. La llum del migjorn dins el ventre del càntir. La saba i el fang. En cada gra de pol·len dorm el son de totes les flors, el son de tots els pol·lens. Nit de pleniluni. L'energia que mou les arrels i els estels, els vaixells i les marees, el fem i les pomes daurades. El buit innominable.

* * *

MANTRA

From stone to cloud, so I ascended.
Sylvia PLATH

Desglaç. Magma. Foc primigeni. Alè. Cavitat profunda. Cercle aplatat i líquid. Ferment de vida. Deliri. Mòbil de les marees. Eufòria sideral. Pell de mart. Intangible arena. Besllum d'allò que és. Pètal. Trànsit al buit. Exuberància plena. Rastre de la ferida. Sabana lluent. Aura i ventada. Calma. Embriaguesa del tast. Ull creador. Aurora salobre. Puny de conquilles. Motor de tots els engranatges de l'ànima. El bes.

(De Magrana. València: Brosquil, 2004)

* * *

V

Passo la nit desvetllat com un mussol a les ruïnes, reconeixent el temps que ja he viscut, els vols clandestins de les gavines ocupades en robar-li l'or a la fornal del dia.

Plorós, menjo cendra sota timbals de lluna.

* * *

II

El cel com un espill d'aigua quieta. L'or dormint als bucs de les muntanyes i els cossos dels músics enverinats, espargits pels racons del palau. L'aigua picant els marbres.

Ai, els soldats de terra cuita colgats vora les palmeres!

(De Bardissa de foc. Barcelona: Mall, 1981)