XXIV

Avançàvem pel desert

quan vam arribar a la ratlla;

files perfectes

de botes que brillaven

com espurnes de mar

esclafant les onades.

Eren fills d'algú, aquells soldats.

Eren fills, eren nens, eren pares.

Mentre travessàvem la frontera

eren fills.

Vaig mirar-los als ulls.

Alguns no disparaven.

("XXIV", del blog de l'autora, 15 de novembre de 2012 – vés-hi)