Autors i Autores

Teresa Pàmies
1919-2012

Entrevistes

La vostra activitat d'escriptora és suficient per justificar la vostra vida?
—No, no de cap manera. Primer perquè sóc una escriptora tardana, és a dir que si hagués hagut d'esperar la literatura per justificar la meva vida no l'hagués pogut justificar fins a l'edat de 50 anys, és massa anys, aleshores jo la meva vida la justifico en una vessant que encara que sembli estrany, en tant que mare i en tant que militant perquè sóc una militant des de que tenia disset anys, aleshores la militància política ha donat un gran sentit a la meva vida i n'estic molt agraïda d'haver-la tingut i d’haver-li estat fidel.

Que n'opineu, del feminisme?
—Bé jo sóc una feminista de les que no creu que l'enemic és l'home això és una cosa que he deixat sempre molt clar en tot el que escric i en totes les meves intervencions. Per mi el feminisme és un moviment alliberador de la dona que sempre el vinculo a l'alliberament de l'home també, és a dir, que quan la dona hagi assolit els drets a ser dona, no a ser com els homes, a ser dona, aleshores l'home a mi em sembla que l'home també hi sortirà guanyant, hi sortirà guanyant perquè la imatge de la dona que ha fet l'home, o sigui, la cultura masclista avui en la vida moderna i mirant inclús en la perspectiva és una dona que ja no li serveix a aquest home.

[...]

En quina mesura es pot diferenciar o separar el seu comportament personal en un moment donat de la seva obra, és a dir, és just que l'hagin marcat per sempre?
—No és just la prova és que als països on hi ha una cultura molt més elevada que la nostra em refereixo quan parlo de cultura no a la simple instrucció o urbanitat sinó a la cultura profunda, com a França, per exemple, els seus grans literats o intel·lectuals els hi ha tingut en compte la seva obra perquè al capdavall és el que hem de veure en Pla, la seva obra. Jo crec que sí que hem estat injustos perquè si ens posem a filar prim amb cada personalitat de les que avui juguen un paper a Catalunya em sembla que n'haurien de quedar molt pocs de purs.

(Programa Impactes. Barcelona: Ràdio Barcelona, 1980)