Llegir constituïa la seva gran passió i la seva finalitat immediata. Ara, la passió per la lectura es traduïa en una vasta informació dels corrents literaris universals, i li permetia de formular judicis que, apassionats, sarcàstics o inexorables, impressionaven per la seguretat i la lucidesa amb què els formulava. De tant en tant, corria la veu que preparava un assaig literari "important". Era cert? Amics seus afirmaven haver-ne llegit fragments. Però tot quedava enlaire. Per donar fe de vida, de tant en tant, a tongades, publicava articles a La Publicitat. Els que tendien a l'assaig literari eren més aviat barrocs i deliberadament obscurs; els pròpiament periodístics, vius, incisius i directes. A La Nau inicià una secció que fou suspesa per excessivamet mordaç. El seu prestigi s'afermà en els darrers temps del règim autònom, en fer-se càrrec de la Revista de Catalunya, mal que no hi publiqués ni el més breu article signat. Tot el que quedava fora de l'art i de la literatura li inspirava el més profund menyspreu. O només ho semblava: posat a prova pel seu partit, Acció Catalana, resultà un orador i conferenciant polític excel·lent. Més endavant, demostraria que, tot i semblar-ne obsedit, podia fins a cert punt prescindir de la literatura i absorbir-se en altres treballs. Sens dubte Obiols era un cas de doble personalitat.

(Domènec Guansé: "Poesia d'Armand Obiols", dins De Maragall a l'exili. Assaigs de crítica literària. Tarragona: El Mèdol, 1994, p. 134)

* * *

Estances de Riba, i en aquest sentit caldria remarcar l'abundor de formes de negació, d'anihilació gairebé, que arriben al paroxisme a "Quan serem morts":

"En nostre cel, tot lívid, un dolç ocell rendit
confegirà, com d'esma, els mots que no ens hem dit."

Absència, soledat, oblit i enyor són motius als quals fan referència contínuament les imatges, combinats amb altres elements comuns de l'escriptura simbolista, derivats de la immaterialitat, del desenclavament del temps, condicions en les quals els simbolistes cerquen el món transcendent - un món paradoxalment inabastable- i que els permeten d'assolir una mena d'absolut verbal. Els ulls, les aigües, els miralls, el cel, els núvols, les transparències, l'oreig, el silenci són alguns d'aquests elements comuns, situats en aquell registre de les coses fugisseres que sembla constituir l'essencial de la realitat per als simbolistes. El mar, el pèlag, el llac, elements d'una realitat vivent i mòbil, fluent com la vida dels homes, centren així els moments cabdals de l'existència: l'amor ("Amor, dintre ton pèlag l'onada és dolça i greu /gravidesa d'atzur feixuga d'estelada") i la mort, vora les aigües (ribes, sorrals, etc.) o prefigurada per les aigües mateixes ("l'aigua fosca i estèril de l'oblit"). I alhora, seguint la tradició simbolista, tots aquests elements són capaços de reflectir els espais estel·lars, emblema d'un enllà incopsable directament.

(Joaquim Sala-Sanahuja: "Armand Obiols en temps de simbolisme", dins Armand Obiols: Mirall antic i altres poemes. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 1988, p. 22-23)

* * * 

Cal reconèixer a Armand Obiols aspectes innovadors en la metodologia de l'ensenyament de la literatura. Una aportació que va quedar a l'ombra per la injustícia d'una guerra i d'un exili i que es manifesta en un mèrit tangible de relacions de fonts, de dependències i de lligams que va establint Obiols entre un autor i un altre o com una obra és deutora d'una d'anterior. L'avanç de les especulacions o els raonaments del "neoprofessor" són la demostració inequívoca que autoritzen a qualificar-lo com a mestre en aquesta matèria. La bona literatura, els clàssics que ens han precedit en l'exercici de la imaginació escrita, cal llegir-los i rellegir-los, perquè, com subratlla Obiols, "Una primera lectura deixa generalment en el llindar d'aquests llibres. (Està parlant d'Homer i de Shakespeare, p.119-120) Per atenta i minuciosa que sigui sempre deixa racons inexplorats, coses incompreses. Són, en una paraula, llibres sempre nous a rellegir, com una festa, tota la vida…

(Anna Maria Saludes i Amat: "Armand Obiols, entre el poder de la paraula i la força del silenci", dins Armand Obiols: Lectures del Romanticisme. Sabadell: Fundació La Mirada, 2006, p. 20-22)

* * *

És a Paraules on Obiols comença el seu tercer camp d'actuació, que acabarà incidint en el conreu de la seva crítica, molt aviat pendent dels debats sobre la novel·la a Catalunya. Si fins ara l'hem vist com a poeta i crític, a Paraules comença a traduir narrativa estrangera al català, activitat que, paral·lela a la de Carner, Riba i Folguera, continuarà al Diari de Sabadell i el durà, fins i tot, al conreu de la narrativa breu - i a aquell mític projecte de novel·la del qual tothom parla, del qual Oliver recorda alguns detalls i que qui sap si caldria veure com una de les bromes d'Obiols, potser, fins i tot, amb la complicitat d'Oliver.

(Jordi Marrugat: "Armand Obiols i la configuració del Grup de Sabadell (1918-1928)", Els Marges, núm. 85, 2008)