"Potser el novel·lista català més important de la primera meitat del segle XX sigui Joan Puig i Ferreter. Va nàixer a la Selva del Camp l'any 1882: és, doncs, de la mateixa lleva que D'Ors i que Carner. No té, però, cap connexió amb el que D'Ors i Carner representaven. La seva obra i les seves idees resten, absolutament, fora del Noucentisme. I al contrari, en molts aspectes, pot ser alineat entre les supervivències del Modernisme: de fet, és un modernista ressagat. (...) Els personatges de Puig i Ferreter es caracteritzen, en general, per una psicologia torturada, aberrant, en constant desequilibri, i per una 'ideologia' grandiloqüent, ambiciosa en els problemes que afronta, patètica; són, a més, gent esquerpa o crispada, rodamons, exhomes o adolescents sense remei; el narrador els sotmet a drames violents i a aventures mesquines o fantàstiques".

(Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial, 1972, p. 247-249)

* * *

"Puig i Ferreter escriu El Pelegrí Apassionat per denunciar el miratge que ell mateix havia patit i que, segons ell, és un vici del país. El llibre esdevé una crítica de "l'encantament col·lectiu dels catalans". [...] El llibre se li apareix com la màxima oportunitat de la seva vida d'escriptor: la màxima i la darrera. L'aprofita tant com sap i pot. La novel·la, per tant, sofreix la interpolació d'extensos passatges no narratius: especulacions teòriques, reflexions sobre la història, proposicions salvadores, que més hauria valgut posar en un volum d'assaig. [...] El Pelegrí Apassionat venia a demostrar que posseïa el tremp i la capacitat d'un gran novel·lista. Per a haver-ho estat de veres, per a donar el rendiment d'aquesta grandesa, li faltaren paciència i ocasió."

(Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial, 1972, p. 250-251)