En la nit xiscla el vent finestra enllà
estrelles i planetes com un vel
destil.len fred silenci al fons del cel
cerco la veu la teva veu en va

On ets pètal de rosa mut anhel
ull resplendent on ets on anirà
oh neu cavall poruc la meva mà
quan tiba fort el fil de l'alt estel

Al més profund del pou quin llum espera
ningú no sap quan plou per on navega
una passa endavant una endarrera

Però la veu tan lluny el vent l'ofega
branda amb delit les fulles la palmera
davant un núvol blanc el somni brega

* * *

I la besllum dibuixa enmig dels arbres
estranyes formes breus i papallones
d'un groc fosforescent les breus estones
s'adormen ran de mar platges i marbres

blancs i roses algú prepara fones
a punt de lluita quan en altes cambres
en l'or de la penombra càlids ambres
fets deessa de carn breu acarones

i entre la boira creix flor de cristall
quan en la cambra el nu rera el mirall
a l'altre nu copia amb gest subtil

ja sota l'arbre blanc cauen les pomes
s'inicia l'alt vol de mans i plomes
mentre de cada llavi en neixen mil

* * *