Versos de llum

Fràgils màscares cauen
quan el cos no respon.
Cap a on va l’ànima
quan el cor no batega?
La dansa del fum comença
quan s’apaga l’espelma.
Vida, després de la vida.

Al Temple de Déu s’hi arriba
per una llarga escala.
A dalt, una llum eterna
espera i guia. 
Si aconsegueixes pujar-hi,
seràs Nisshoku, eclipsi de llum
del gran coneixement.

Anheles la fita,
símbol sagrat d’èxit.
I l’instant arriba
enmig del desconcert.
Des de dalt del cim
tot és més petit
menys la solitud.

(Nisshoku. Eclipsi de llum. Barcelona: Base Poesia, 2023)

* * *

Espai

Corrents de sofre enterren
pergamins, papirs gnòstics,
sapiència hermètica en la rosa-copta
d’un vell Heràclit oblidat.

Tort d’aigua esglaiada
en el Temple de Júpiter.
L’espai s’expandeix i s’escurça
en cada indici de vida,
en tot preludi de mort.

Quantes melodies que ja no seran! 
I podien haver estat.
De què ha servit tanta bellesa
per a la humanitat?

Lumínic balm del no-res.

(Tornar a néixer. Sota el signe d’Omega. Barcelona: Editorial Trípode, 2021)

* * *

El vell Horaci

Deixeu-me que faci un últim vol
i atrapi papallones.
Vull mostrar-les a l’Univers
en la fita inabastable.

Camino a temps vençut
i lluito per no decaure,
però mentre duri el meu descens
sucumbiré incrèdul al rellotge
de sorra que s’esmicola
entre els peus, ferotge
en el vaivé de l’aigua freda.

Com he pogut arribar fins aquí,
a la nua platja del miracle Normand?

La pols va caient i cap a ella vaig. 

El somni lul·lià eternal 
                          reverbera,
dessota les boires i s’alça
a llambregades per la sàlvia venal,
mentre la rugositat desdibuixa
la memòria dels desvalguts.

I moriré en el silenci mut,
solitari, transeünt.
Una altra ovella vella
que deixarà el remuc.

(Tornar a néixer. Sota el signe d’Omega. Barcelona: Editorial Trípode, 2021)

* * *

Incorpori

En cap espill ni bassal d’aigua
es reflecteix el meu rostre. 
Soc aquell que ja no hi és. 

(Tornar a néixer. Sota el signe d’Omega. Barcelona: Editorial Trípode, 2021)