Montserrat Rubinat neix a Barcelona el 1976 i estudia al barri de Gràcia. Des de ben petita s’interessa per la poesia i, als dotze anys, guanya un premi literari de la seva escola amb la Fundació La Caixa amb el poema «El bastó de l’avi», publicat posteriorment en un recull col·lectiu. Des d’aleshores, no ha deixat d’escriure.

Durant l’adolescència, després de llegir Malestar en la cultura, de Sigmund Freud, i L’estructura de l’ànima, de Carl Jung, s’interessa per la psicoanàlisi i l’estudi de les religions. Els seus primers referents literaris són autors com Agatha Christie, Arthur Conan Doyle, Oscar Wilde, Jane Austen, les germanes Brontë, Lucy Montgomery, Hermann Hesse, Goethe, Jorge Luis Borges, Mercè Rodoreda, Maria-Mercè Marçal i Manuel de Pedrolo.

Economista de professió, es forma a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on adquireix les eines necessàries per desenvolupar-se en l’àmbit literari. El 2014 publica el primer relat, inclòs al recull col·lectiu A l’ombra del Decameró. L’any següent guanya el 2n Premi Guillem de Belibasta, que li permet publicar «L’Esperit de la muntanya» a Ze, i altres narracions. El 2016 es forma com a professora i comença a impartir cursos d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès a Tàrrega, en col·laboració amb l’Ajuntament. Posteriorment, continua aquesta tasca a l’Ateneu de Tàrrega.

Atreta pel món del teatre, el 2016 cursa un taller de dramatúrgia a Saó de Ponent (Mollerussa), impartit per l’actor i escriptor Josep Maria Miró. El 2017 publica el conte infantil La princesa de xocolata. L’any següent amplia la seva formació amb un curs sobre la nova gramàtica catalana a la Universitat de Lleida, promogut per l’AELC, de la qual és sòcia.

Durant la pandèmia inicia el grau de Filosofia a la UNED i continua publicant literatura infantil i juvenil, com Un estel brilla al cel, i narrativa negra, amb el relat «El bes etern», inclòs a El costat fosc de l’obrador (Editorial Nuxta). Durant sis anys, forma part de la Junta del Centre Cultural de Tàrrega i del jurat dels Premis Culturàlia. Actualment, és jurat del Premi de novel·la històrica Mestre Güell.

És membre de la Junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i regidora de l’Ajuntament de la Fuliola i Boldú (Lleida).

Com a gestora cultural ha dirigit diversos projectes, entre els quals, el «Pla per al foment de la lectura» a diverses comarques de la demarcació de Lleida (Les Garrigues i el Pla d’Urgell). Imparteix conferències d’història medieval, cursos i tallers d’escriptura i dinamitza clubs de lectura i cinefòrums. També col·labora amb articles d’opinió en premsa escrita com en la revista Frontissa.

El 2021 publica el primer poemari, Tornar a néixer. Sota el signe d’omega. El 2023 publica un segon poemari, Nisshoku. Eclipsi de Llum, que conté un assaig de filosofia i una sèrie de haikus, tankes i versos de llum basats en la literatura i filosofia oriental.

És comissària de l’exposició «Nisshoku», que des del 2024 explora la simbiosi entre la poesia japonesa i la pintura. La mostra fusiona la poesia de Montserrat Rubinat amb l’expressivitat artística de Satomi Tanaka, que transforma alguns dels seus poemes en obres pictòriques i kanjis il·lustrats. Una proposta que uneix poesia i art japonès en una experiència d’estètica impressionista.

El 2024, publica l’assaig d’història medieval Terra de segadors. El secret dels Comtes d’Urgell, un treball de recerca sobre els orígens i l’evolució de la pagesia i la vida rural a l’Urgell. L’obra parteix de l’edat mitjana i ressegueix aquesta evolució fins al segle XX, amb especial atenció a la vida al camp a les terres de Ponent. El llibre recull una troballa històrica relacionada amb els Greuges de Guitard Isarn, i el Comte Ermengol IV. El volum es completa amb un recull fotogràfic que documenta la vida rural de principis i finals del segle XX, i amb un glossari de paraules catalanes vinculades a les feines, les eines i els estris del camp a les terres de Ponent, moltes de les quals han caigut en desús.

Prologa i té cura de l’edició de poemaris i antologies poètiques a la col·lecció que dirigeix a l’Editorial Base (Base Poesia) com Cent poemes, de Vicenç Llorca, Llum abissal, de Vinyet Panyella, Com si no tinguéssim cel, d’en Josep Santesmases, Ocell feréstec, de la poetessa bielorussa J. Janíxtxits, i Poesia de guerra, antologia poètica catalana de la Primera Guerra Mundial i Guerra Civil.

La seva poesia ha estat musicada i posada en escena a l’espectacle «Ànima», amb el poeta Vicenç Llorca, el músic David Pradas i la soprano Maria Altadill, al Monestir de les Avellanes.

El 2026 publica el llibre La gnosi del cristianisme càtar, obra col·lectiva escrita, dirigida i coordinada per Rubinat. Ofereix un recorregut per la història de la religió, especialment, pels orígens i els principals corrents gnòstics que van sorgir en els primers segles i en l’època medieval amb el catarisme.

Ha participat en el «Congrés de la Càtedra del Turó de la Seu Vella de Lleida» de la Universitat de Lleida, amb el treball acadèmic: El paper del Comtat d’Urgell en la gènesi de la Seu Vella de Lleida: de la conquesta compartida a la integració de la Corona catalano-aragonesa, publicat per la Universitat de Lleida i la Universitat de Barcelona.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.