Tres elements podem destriar de l'art descriptiu d'en Ruyra: minuciós sentit decoratiu d'orfebre o miniaturista; sentit poètic infós per la presència activa de la imaginació i de l'emoció; sentit vitalista de la realitat que té el secret d'animar les coses descrites. [...]

El rem de trenta-quatre és tot un monument. En el seu assumpte, tan senzill -el naufragi d'una vulgar barca de pescadors-, ha trobat Ruyra l'avinentesa de lluir fins al grau màxim les seves genials facultats de narrador. Això ja no és prosa, per bé que sigui escrit en la prosa més ferma, viva i més acolorida que hagi mai brollat de la ploma d'un escriptor en llengua catalana. És prosa, sí, però fulgurant, tan xopa d'entusiasme creador, que la llegim com si fos ritmada, amb un ritme pregon i cordial que desafia tot intent d'anàlisi. [...] I és que Ruyra, que sabia mirar la natura i la vida amb els ulls tan nítids i penetrants, trobava sempre en les fondàries de la seva visió del món extern l'espurna de llum d'un món superior, l'oreig de l'alenada de la Divinitat que infon vida i beutat a totes les coses.

(Manuel de Montoliu: "La vida i l'obra de Joaquim Ruyra", dins Obres Completes. Barcelona: Selecta, 1964, 2a ed.)

* * *

És inútil! En aquest mar de Blanes, m'és impossible de separar-ne la millor literatura de Joaquim Ruyra. De vegades sento que n'estic tan impregnat, que no podria escriure'n ni una ratlla personal sense arriscar el ridícul, esgotà la matèria d'aquest paisatge -l'arrasà.

(Josep Pla: "Aigua de mar", dins Obra completa, volum 2)

* * *

En el seu conjunt, l'obra de Ruyra es caracteritza per dos elements fonamentals: En primer lloc, pel seu pregon catolicisme, la qual cosa, literàriament, significà el rebuig de tot naturalisme i de concessions sensualistes a les seves narracions (llevat d'alguna narració com Jacobé o Fineta.) El món de Ruyra és un món ordenat, governat per lleis lògiques, un món segur on es confirma la bondat divina, i amb un ritme propi que es voldria indestructible, al qual ha d'adaptar-se l'home. En segon lloc, i per dir-ho amb paraules seves, l'obra de Ruyra es caracteritza per la consideració de l'escriptura com a treball, és a dir, com a recerca constant de la frase perfecta, justa i exacta: de la frase que defineixi, a partir d'una tasca investigadora i reflexiva, l'objecte narrat.

Vist això, no ha d'estranyar-nos que quan Ruyra volgué conrear la novel.la llarga li fos pràcticament impossible: la que ve emprendre, La gent del mas Aulet, restà inacabada. El seu terreny era el dels espais curts, on un tema molt concret, gairebé mínim, li permetia d'endegar una descripció minuciosa i acurada dels seus paisatges favorits. En aquest sentit és del tot simptomàtic que Pla, un bon lector de Ruyra, pugui descriure tota la costa mediterrània excepte Blanes, lloc reservat, sembla que ja històricament, a Joaquim Ruyra.

(Antoni Carbonell: Anton M. Espadaler, Jordi Llovet i Antònia Tayadella, Literatura Catalana. Barcelona: El Punt/Edhasa, 1979)

* * *

Marines i boscatges ofereix la formulació d'un microcosmos literari coherent i complex. A tal efecte, i en convergència amb la tècnica narrativa modernista, cada narració no sols es defineix per ella mateixa sinó en relació a la seva distribució dins el conjunt de l'obra. Cada narració explicita l'anàlisi d'un aspecte de la realitat, alhora que esdevé un fragment del total. De l'articulació adequada de cadascun s'obté una unitat superior, un engranatge lineal i progressiu que dibuixa una visió múltiple. Fet que implica no sols una tria acurada de cada element, sinó la fidelitat definitòria de cadascun d'ells. No hi ha reaparicions circumstancials de motius, descripcions, personatges,... Des del moment en què apareix un element queda definit i la seva caracterització es manté fins a la fi del discurs o s'integra en una unitat més àmplia.

Segons el mecanisme de la bipolaritat, del dualisme intrínsec i, alhora, indestriable que presenta el llibre, podem dividir-lo en dues grans parts: la corresponent al primer llibre, a les vuit "Impressions", i la que conté les set narracions restants: les "Fantasies", llibre segon, i les "Novel·letes", llibre tercer. A més a més de la progressiva importància que pren la fabulació, cada part es defineix pel plantejament d'un conflicte principal. La primera part, la corresponent a les "Impressions", explicita les relacions tensionals entre l'home i el món. Assistim tant al seu descobriment (a través d'un protagonista-nen) com a la seva interrogació o acceptació, quan el personatge-narrador és un jove o un adult. La construcció d'aquest personatge-narrador i la convenció narrativa del record constitueixen la base caracteritzadora d'aquestes narracions. En la segona part, en canvi, el conflicte no prové de la contemplació i reflexió del món sinó dels personatges mateixos. És el desig d'alguna cosa o l'amor la causa central de la tensió que, al mateix temps, s'incorpora a la interrogació global del món. En les "Fantasies", llibre que, en certs aspectes, fa de pont entre el primer i el tercer, aquests dos temes encara es formulen amb mecanismes propis de la primera part, però es caracteritzen per la irrupció de l'irreal. 

Mentrestant, les "Novel·letes" recuperen el mecanisme del record o testimoniatge per imbricar-lo amb la fabulació mateixa.

(Lluïsa Julià: Joaquim Ruyra, narrador. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, col. Biblioteca Serra d'Or, 1992)