Jahvé totpoderós contempla la creació
el primer divendres o el primer dissabte,
i pensa en un ésser preciós;
potser l'inspira el diable.
I amb una mà, d'un xic de pols,
féu l'home, i li bufà
pels narius una ànima
dòcil, a imatge seva.
I descansà.

(Del llibre A l'oreig del capvespre. Barcelona: Francesc Casamajor, 1971)

* * *

 

LA NATURA S'ACOSTA

Til·lers, castanyers, pit-rojos, garses, corbs,
fums letals d'Avonmouth, pont del Severn,
Abergavenny, Llanhamlach, el riu Usk, el canal, sol
i núvols, el dia s'enfosquiex, la natura s'acosta,
obre la seva boca sensual, tendra. Si deixo de ser,
aquest jo terrer m'engolirà amorosament.


ASTÚCIA

Servo el silenci.
El servaré fins al darrer minut,
aquest darrer minut inajornable
que és el silenci que sóc jo
que és la solitud que sóc jo.
Aleshores ja no em caldrà l'astúcia:
ja podré trobar en aquest món
petit i letal una plenitud
nova, estranya. La de qui diu:
«només vull la pau amb mi mateix
i tant de bo els "meus", els susceptibles,
no la ressentin»,
i ho diu amb cara innocent...
L'astúcia, la dono a qui –com jo feia–
vol construir ponts invisibles.

És clar que si m'indulten...


SI EM MORO

Dido: By all that's good, no more!
Nahum Tate
Si em moro, recorda que allò que veus de mi
no sóc jo, per més que t'ho recordi.
Si em moro, venta la pols
que pot alçar el meu nom.
Al capdavall sóc pare dels meus fills,
res més. Però, a qui sorprèn que cridi
visca la vida!, mentre tu i jo llancem
espurnes d'amor? M'agrada sentir-te riure,
m'agrades de bon humor.
No imitis mai a Dido! Ni Eneas valia la pena!

(Del llibre Bitllet de tornada. Barcelona: Empúries, 1990)