El Parlament de Catalunya ha aprovat, en la sessió del dia 15 de juny, una moció presentada per l'escriptora i diputada Gemma Lienas. A través d'aquesta moció el Parlament insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a dur a terme diverses mesures de suport al sector del llibre tenint en compte tots els sectors implicats, en especial la seva baula més feble, els autors.
Entre les mesures que es mencionen, destaquen: l'organització d'unes jornades professionals sobre sector del llibre per a radiografiar l'estat del sector i proposar mesures de suport; la creació d'una Direcció General del Llibre que depengui del Departament de Cultura; la creació d'una Comissió Parlamentària per elaborar l'Estatut de l'artista i del creador; l'elaboració d'un estudi sobre la possibilitat d’elaborar un projecte de llei del llibre, i garantir, d'acord amb la normativa europea, la compensació als autors pel préstec bibliotecari. La moció també insta el Govern a fomentar entre les famílies la creació de la biblioteca personal i impulsar les biblioteques escolars; a incrementar els ajuts a la creació i a la traducció d'obres i a incrementar els programes de foment a la lectura.
Descarregueu la moció del Parlament (pdf, 4 fulls)
Intervenció de Gemma Lienas al Parlament en defensa de la moció aprovada:
«No sé si algú de vostès va llegir un article que va aparèixer diumenge passat al diari El País a propòsit de la mort de Juan Goytisolo. Començava amb aquestes paraules: “Fa tres anys Juan Goytisolo gairebé no tenia mitjans de subsistència. No podia pagar els estudis dels seus afillats, que eren la raó principal de la seva vida. Li fallaven les forces per emprendre una obra d’envergadura.” Aquest inici ja deixa patent la precarietat amb què vivia aquest escriptor, autor de més de 50 obres, però el final de la crònica encara resultava més revelador.
Alguna cosa passa quan tota la cadena del llibre: editors, distribuïdors, bibliotecaris i prescriptors pot viure del llibre, però la baula més dèbil –autors i autores– no pot. Menció a part mereixen les llibreries que també es troben en una situació de molta incertesa.
Per això, la nostra moció no parla només de fomentar el gust per la lectura. La nostre moció fa referència sobretot al llibre, que no volem que desaparegui, i als creadors i creadores, que volem que puguin escriure i tenir una vida digna.
Una de les nostres primeres demandes és el desenvolupament d’unes jornades al voltant del llibre on participin tots els sectors –amb un especial èmfasi en els creadors i creadores, perquè es pugui sentir la seva veu. D’aquestes jornades n’esperem unes mesures que resolguin, o com a mínim pal·liïn, l’estat d’extenuació en què es troben.
Ens caldria també un projecte de llei del llibre. Pensin que tenim un llibre blanc de les indústries culturals de Catalunya que és del 2002 i des de Madrid tenim la Ley 10/2007 de la lectura, del libro y las bibliotecas. O sigui, dos documents antics que caldria actualitzar i, sobretot, on s’hauria de contemplar no només la indústria cultural i les biblioteques sinó també els creadors i creadores i les llibreries. D’altra banda, també ens cal l’estatut del creador i l’artista.
Una part de la nostra moció està focalitzada en el llibre infantil i juvenil, perquè justament és amb aquesta mena de llibres amb què s’inicia l’hàbit lector. Si nens i nenes no visiten llibreries, si mai no compren llibres, de grans no seran consumidors de llibres i amb molta probabilitat tampoc no seran lectors voraços. Durant el temps en què he preparat aquesta intervenció, he parlat amb molts llibreters i prescriptors de llibres, i tots coincideixen a dir que els bons lectors, els grans lectors, col·leccionen llibres; és a dir, tenen biblioteca personal.
Per això creiem que cal implicar-hi les famílies –tal com es fa en altres països europeus— perquè siguin conscients que tenir llibres a casa –en pisos de 30 m2, a la gent que s’estima els llibres, n’hi caben un reguitzell– i perquè siguin conscients que llegir amb les seves criatures és la millor activitat per incrementar la competència lectora i encomanar el plaer de la lectura.
Per això, considerem que s’hi hauria d’involucrar també ensenyament. El departament hauria d’escoltar les reivindicacions del col·lectiu Pere IV, que reclama més presència de la literatura a batxillerat, la mateixa que tenia fa uns anys, i que commina el professorat dels diversos nivells a exercir amb coratge la seva funció cultural.
Els vull recordar que els plans d’estudis sense literatura, filosofia i història van precedir el món que descriu Ray Bradbury a Fahrenheit 451.
En aquesta moció, ens fem ressò de les persones –moltes d’elles bibliotecàries– que desaproven que tots els alumnes d’un curs llegeixin el mateix llibre, que rebutgen la compra de vint-i-cinc llibres tots iguals per a cada aula i que detesten l’estès mètode de fer exàmens sobre els llibres literaris. Necessitem que l’escola deslligui el llibre literari del material escolar, promogui la lectura com una font de plaer i fomenti l’ús de les biblioteques i també la creació de la biblioteca personal de cada alumne. I necessitem un professorat amb hàbits lectors consolidats.
La nostra moció no només contempla el llibre infantil i juvenil sinó també, naturalment, els d’adults: novel·les, poesia, teatre, assaig... Per això, entre d’altres qüestions, demanem ajudes a la creació, respecte a la propietat intel·lectual i presència del llibre als mitjans de comunicació.
Per acabar voldria explicar-los per què serveix llegir ficció.
El cervell, el nostre òrgan més important, conté un tipus especial de neurones que s'activen quan veiem a algú fer alguna cosa. Per exemple, veiem una persona que es talla fent servir un ganivet, i gairebé ho podem sentir al propi dit. Aquestes neurones, anomenades “mirall”, són les que ens permeten tenir empatia, posar-nos a la pell de l’altre. Aquestes neurones també s’activen quan imaginem que algú és talla un dit. I el que és millor: també s’activen quan llegim que algú es talla amb un ganivet.
Llegir vol dir entendre situacions davant de les quals potser no ens hem trobat mai. I aprendre a entendre les conductes dels personatges. Llegir es viure moltes més vides que la vida que tenim. I mentre tenim els personatges al cap som una mica ells. Jo sóc la Gemma Lienas i també la Colometa, Madame Bovary, Ana Karenina, la Maga o la sra Dalloway.
Per a tot això serveix llegir.
Es pot viure sense llegir? I és clar que sí. També es pot viure sense haver conegut l’amor o el sexe. Però que trist morir-se sense haver descobert aquests plaers. Tots tres, vull dir.»