Activitats i notícies
Més notícies06-10-14

Trobada de la Federació Galeusca

La trobada anual de la Federació d'associacions d'escriptors Galeusca del 2014 s'ha celebrat el dissabte 4 d'octubre a la seu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a Barcelona. Ha comptat amb el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i de la Institució de les Lletres Catalanes, i amb la col·laboració del Consell Nacional de la Cultura i les Arts i l'Ateneu Barcelonès.

Amb el títol «La professionalització de l'ofici d'escriure i traduir», ha consistit en la presentació de l'estudi realitzat pel CoNCA 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura, i de l'estudi realitzat per l'AELC Escriure en català: estat de la professionalització. Els efectes de la crisi econòmica sobre el col·lectiu d'escriptors.

Divendres el CoNCA va rebre les delegacions basca i gallega al Palau Moja, amb un petit acte de benvinguda amb intervencions de Carles Duarte, president del CoNCA, Francesc Parcerisas, degà de la Institució de les Lletres Catalanes, i dels tres presidents de les associacions.

L'endemà, la primera sessió de treball ha començat tractant sobre l'estudi del CoNCA. Presentat per primera vegada el juny de 2014, proposa un conjunt de mesures per a millorar la situació de precarietat laboral en què es troben la gran majoria dels treballadors de la cultura (creadors, artistes, intèrprets i professionals d’altres oficis connexes). Els advocats del bufet Brun & Guiu han fet una presentació en què han destacat els aspectes més relacionats amb l'ofici d'escriure. Una de les constants que han destacat al llarg de la seva presentació ha estat la importància de conèixer els propis drets, i d'actuar conjuntament per a fer una major pressió per intentar canviar certs aspectes de la regulació actual.

Josep Guiu ha inaugurat les intervencions tractant els temes de fiscalitat, entre els quals l'exempció d'IVA per als escriptors i l'alt percentatge d'IRPF que hi ha actualment. Sobre l'IRPF ha explicat que una de les propostes de l'estudi és demanar l'exempció del pagament de retencions per sota dels 15.000€, o bé una retenció generalitzada d'entre l'1 i el 2%; tal i com funciona en altres sectors com l'agrari. A continuació l'advocat Joan Antoni Borrell ha explicat les propostes de l'estudi en un àmbit, el laboral, que entre els treballadors de la cultura es caracteritza per una forta precarietat. Entre altres propostes ha destacat la necessitat de rebaixar l'IRPF –actualment al 21%–, la reforma i flexibilització del règim d'autònoms, la creació d'un sistema de representativitat sindical del sector de la cultura i l'actualització del cens per determinar quins professionals quedarien adherits dins del sector de la cultura, per a protegir-los i fomentar-los adequadament. Lluís Brun ha tancat la presentació de l'estudi del CoNCA amb una intervenció sobre els drets dels escriptors en temes de contractació i propietat intel·lectual.

Arran de diverses intervencions del públic s'ha parlat de la compatibilitat de la percepció d'ingressos per activitats literàries amb la prestació per jubilació. Guillem-Jordi Graells, president de l'AELC, ha explicat que l'Associació fa mesos que manté contactes amb alts càrrecs d'Hisenda i la Seguretat Social, els quals es fan càrrec de l'anomalia que representa l'actual regulació. Graells ha remarcat, però, que cal que tots els artistes i creadors afectats s'uneixin per reclamar un canvi als diversos Ministeris del Govern central, –com es va intentar fa temps amb la creació de la Plataforma Estatal de Creadores y Artistas (PECA)– per a crear un estatut de l'artista.

A continuació, Ledicia Costas, advocada i escriptora sòcia de l'AELG ha fet una intervenció en la qual ha repassat els problemes que es troben els escriptors en llengua gallega per a assolir un cert grau de professionalització: poca circulació de les obres, dificultat per entrar als mercats “naturals”, com per exemple el brasiler i total manca de suport per part de l'administració. Ledicia Costas, però, ha defensat que a pesar de què viure de l'escriptura és pràcticament impossible per a un escriptor en llengua gallega, no per això disminueix la pròpia consideració i dedicació professional a l'ofici.

Per part de la delegació basca, Yolanda Arrieta ha destacat els grans esforços que han de dur a terme els escriptors en èuscar per a desenvolupar la seva professió. Els autors s'han de convertir en personatges públics, participar en activitats a les escoles, col·laborar amb els mitjans de comunicació, etc. sempre, però, sota un alt grau de precarietat i amb molt poca difusió.

Després de la sessió matinal, a partir de les quatre de la tarda s'ha presentat un extracte de les conclusions de l'estudi encarregat per l'AELC a StatInsights, Escriure en català: estat de la professionalització. Els efectes de la crisi econòmica sobre el col·lectiu d'escriptors. Els sociòlegs Lluís Mangot i Marc Aguilar, encarregats d'elaborar-lo, han començat explicant que aquest estudi és la continuació d'un treball similar que l'AELC va fer el 2007 –veg. enllaç– amb la intenció d'avaluar com ha afectat la crisi d'aquests darrers anys al col·lectiu d'escriptors en llengua catalana. Entre les dades presentades, destaca l'evident i pronunciada davallada dels ingressos: Si el 2007 la mitjana d'ingressos procedents de l'escriptura era de 5.644€ anuals, el 2013 ha estat de 3.867€, és a dir, un terç menys. El percentatge d'escriptors dedicats exclusivament a l'escriptura actualment és d'un 15%, i s'ha mantingut relativament estable el grau de dedicació a l'ofici: 80% amateurs, 10% semiprofessionalitzats i 10% professionals.

Està previst que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana presenti les conclusions finals d'aquest treball en roda de premsa d'aquí a unes setmanes.

Després de les intervencions dels representants de StatInsights, l'escriptor gallec Suso de Toro ha fet una exposició repassant els problemes de professionalització a les lletres gallegues des de mitjan segle XX, des del punt de vista polític i sociològic. Des de fa anys, ha dit, estan treballant perquè no sigui imprescindible passar necessàriament per la traducció al castellà per a ser divulgats a l'exterior.

A continuació ha tingut lloc l'Assemblea preceptiva de la Federació Galeusca, amb la participació dels tres presidents de les associacions d'escriptors, en la qual s'han tractat temes que afecten el col·lectiu d'escriptors, com CEDRO o la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual, entre altres.

La delegació gallega ha estat formada per Cesáreo Sánchez (president AELG), María Mercedes Queixas, Ledicia Costas, Suso de Toro; i la delegació basca per Jasone Osoro (presidenta EiE), Maite Toledo, Yolanda Arrieta.

El recital de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba ha posat punt i final a la trobada de la federació d'escriptors. Amb un repertori variat amb musicacions pròpies de poemes de Salvador Espriu, Rosselló-Pòrcel i Vicent Andrés Estellés, a més de la interpretació d'un poema en èuscar i d'un en gallec (“Negra sombra”, de Rosalía de Castro), la cantautora ha fet posar dempeus la sala Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès.

La Federació d'Associacions d'Escriptors Galeusca va ser constituïda el 2008, després de vint-i-cinc anys d'encontres (1984-2008) que van servir per establir relacions entre els creadors literaris de les tres cultures minoritzades de l'Estat espanyol. La creació de la Federació va permetre establir cinc objectius clars:

1. La representació, la promoció i la defensa dels escriptors i escriptores en llengües catalana, gallega i basca.
2. La coordinació de les accions dels seus membres en vista a una major eficàcia en la defensa dels drets professionals en tots els seus aspectes.
3. L'actuació conjunta davant d’organismes i institucions de l'administració pública, tant en l'àmbit estatal com autonòmic i europeu, i aquelles de caràcter privat en qualsevol d'aquests àmbits.
4. L'impuls de la normalització del fet literari en les seves diverses manifestacions i suports, de la professió d'escriptor i escriptora i de l'ús social i creatiu de les llengües indicades.
5. El foment de les relacions amb altres Federacions o Associacions que representin els interessos d'escriptors i escriptores, així com aquelles que agrupin les empreses o agents que vehiculen la difusió i la comunicació de la producció literària en tots els seus gèneres.

En aquest enllaç podeu llegir més informació sobre la Federació Galeusca, i en aquest, les conclusions i ponències de les diverses trobades anuals.