Autors i Autores

Ricardo Alcántara

Coberta de Qui estima el vells?

Qui estima els vells?

Edat de lectura

La novel·la Qui estima els vells?, il·lustrada per Gusti, és una lectura recomanable per a nois i noies entre 10 i 14 anys.

Les accions nobles i les interessades es confronten en aquesta novel·la, de manera que el lector pot veure de manera molt clara quins tipus d'impulsos i d'interessos fan actuar les persones. Després d'haver llegit el llibre, l'alumnat veurà amb uns altres ulls la vida de la gent més gran.

Argument

La Violeta, una anciana mig sorda, viu sola en un pis ple de records. L'Evarist, un veí ancià com ella, se n'enamora i es proposa declarar-li els seus sentiments amb l'objectiu de casar-s'hi.
Un obstacle, però, s'hi interposa. Es tracta de la Josefina, neboda de la Violeta, interessada sobretot a aconseguir l'herència de la seva tieta. Quan s'assabenta de les intencions de l'Evarist, convenç la Violeta perquè se'n vagi a viure casa seva, amb ella, el seu marit i la seva filla, el Serafí i la Remei.

El tracte que Violeta rep al seu nou domicili és indigne. Per a la família que l'ha acollida és una nosa. Fan tot el que poden per amargar-li l'existència. Les humiliacions que pateix són constants i la pobra Violeta enyora tothora el seu pis i els seus amics i veïns.

L'Evarist no acaba d'entendre la desaparició tan sobtada de la seva amiga. Juntament amb la Rosa, el Jacint i el Pau, una família veïna plena de bons sentiments, es proposa de localitzar la Violeta per interessar-se pel seu estat. No es refien de les intencions de la Josefina i volen comprovar personalment que la Violeta ha anat a viure a casa de la seva neboda voluntàriament.

Mentrestant, la Josefina, amb la complicitat de la seva filla i la passivitat del seu marit, aconsegueix que la Violeta li atorgui poders per vendre les seves propietats. L'excusa és ben temptadora: comprar una casa nova on poder viure amb més comoditat. Un cop la Violeta ha signat el document notarial s'adona massa tard del seu error.

Tema

La novel·la planteja la situació en què es poden trobar uns ancians que viuen sols. D'una banda, explora els sentiments d'amor i amistat que experimenten en una edat en què els més joves sovint opinen que aquests sentiments han deixat d'existir. D'una altra, explica els interessos econòmics d'un entorn familiar egoista, que pensa només a treure el màxim profit d'una situació personal presidida per la soledat.

La solidaritat entre veïns, que arriben a constituir-se en substituts de la família, serveix per atenuar la sensació d'abandó. Els bons sentiments afloren quan més necessari és l'ajut que precisa un veí i amic alhora.

Personatges

La Violeta és una anciana que viu sola. Gairebé no surt de casa ni veu pràcticament ningú. A penes menja i està seca com un pal d'escombra. Té uns ulls tan tristos que fa pena i tot mirar-la. Té problemes importants d'audició que li impedeixen sovint d'entendre amb claredat el que li diuen. Una conversa amb ella pot acabar esdevenint un despropòsit. És una dona molt desinteressada que pensa que tothom actua de bona fe. Això li porta molts maldecaps, sobretot quan es refia de qui no li vol cap bé. Per sort, la seva bondat acaba sent recompensada.
L'Evarist, l'ancià que s'enamora de la Violeta, viu una circumstància molt semblant a la de la seva veïna. Tímid i prudent, li costa actuar amb decisió quan ha de manifestar els seus sentiments. És una persona molt tradicional; tot i que els lligams familiars que té la Violeta són molt dèbils, l'Evarist segueix els passos més convencionals a l'hora de demanar la mà de la seva estimada. Quan pensa que l'ha perduda s'entristeix i no s'adona del que passa realment fins que els fets més increïbles s'han consumat.

La Rosa, el Jacint, el Pau i el Tento, el seu gos, són una família del barri. La Rosa, amb uns quants quilos de més, àgil i dinàmica, és molt aficionada a la cuina. Tot ho celebra amb un bon àpat. Es preocupa molt pels seus veïns i sempre és a punt d'ajudar qui la necessita. El seu marit, el Jacint, treballa en un despatx. Segueix al peu de la lletra tot el que li diu la seva dona. El Pau, el seu fill, va a escola. És un nen trapella però amb un cor molt gran. S'interessa pels problemes dels altres i sempre que pot dóna un cop de mà a qui li cal.

La Josefina és la neboda de la Violeta. Pensa només en el seu profit, sense aturar-se a valorar els problemes que causa a la seva tieta i als seus amics. El seu egoisme la porta a comportar-se de la manera més innoble. La Remei, la seva filla, només mira per ella. És una nena malcriada i consentida. Odia la Violeta i la sotmet a tota mena d'humiliacions. El seu pare, Severí, no s'oposa als plans de la Josefina i de la Remei. No hi combrega, però. La seva actuació, tot i mantenir-se en l'anonimat, és decisiva perquè la història acabi bé.

Suggeriments didàctics

1. És important que els nois i les noies coneguin la situació de la gent gran a Catalunya. El Departament de Benestar Social disposa de dades estadístiques i d'informació general molt interessants perquè els joves la consultin i la utilitzin com a material per dur a terme diverses activitats. En grups de quatre, els alumnes i les alumnes han d'escollir un tema i treballar-lo monogràficament. Les temàtiques poden referir-se al nivell econòmic dels pensionistes, als problemes que tenen, l'ocupació del temps lliure o les relacions familiars, per posar només uns exemples. Els suports que han de prioritzar són el vídeo, els murals o els enregistraments en casset. Una exposició conjunta dels treballs és molt recomanable de cara a aconseguir una perspectiva global del món dels ancians.

2. Cada alumne ha de fer el seguiment d'un jubilat durant un cap de setmana. Pot escollir aquella persona que tingui més a la vora, sigui un familiar o un veí. En una llibreta, ha d'anotar les activitats en què l'ancià ocupa el temps. El treball que ha de presentar al professor o a la professora consisteix en l'elaboració d'una agenda en què es detalli pas a pas tot el que ha fet la persona a qui ha acompanyat durant dos dies.

3. En una hora de classe, els alumnes i les alumnes han de fer pràctiques de periodisme. Invitaran un representant de l'ajuntament de la seva població i un ancià i els faran una entrevista. Els nois i les noies han d'haver preparat les preguntes amb prou antelació. Un cop acabada l'entrevista, tots dos convidats han de manifestar la seva opinió sobre la problemàtica de les persones de la tercera edat a la seva ciutat.

4. A mesura que els nois i les noies llegeixin Qui estima els vells? han d'anar anotant a la llibreta els moviments que fan els personatges per la ciutat. Quan hagin acabat de llegir la novel·la, han de dibuixar un plànol de la ciutat en què té lloc la història, barrejant la informació que hagin obtingut amb la que els proporcioni la seva imaginació.

5. La família de la Rosa és encantadora. Tots els seus membres viuen en harmonia. A la vida real també n'hi ha de famílies així. Els nois i les noies han de pensar en una família que coneguin que els recordi la de la novel·la. Davant els companys i les companyes, han d'explicar les semblances i les diferències entre la família que hagin escollit i la de la Rosa.

* * *

Altres publicacions:

  • Barcelona: Baula, 2002.
  • Barcelona: Baula, 2003.