L'impacte de la IA en els drets dels escriptors

L’activitat es va iniciar amb una introducció sobre l’impacte de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en la creació i la traducció literàries, a càrrec de Sebastià Portell, autor i president de l’AELC. La sessió va permetre fer un repàs per algunes nocions bàsiques de la IAG i de la tasca duta a terme fins ara en l’àmbit nacional, estatal i internacional a través del European Writers’ Council (EWC), el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL) i CEDRO. Portell també va fer referència a la circular de bones pràctiques en intel·ligència artificial de l’Associació, així com a la Guia sobre IA per al sector del llibre i al decàleg per a un ús ètic, legal i responsable del European Writers’ Council, que l’AELC va contribuir a elaborar.
 
Per debatre sobre l’afectació de la IA en l’ofici dels autors literaris del país es va convidar Yannick Garcia, traductor; Gemma Lienas, escriptora, i Mercedes Morán, advocada especialitzada en propietat intel·lectual. Moderada per Miquel Cabal, traductor i vocal de l’AELC, la conversa va plantejar efectes teòrics i col·lectius de la irrupció de la IA (l'ètica, la qualitat o latransparència), efectes pràctics i individuals (eines, tarifes, abusos, problemes i solucions) i la necessitat d’establir un marc legal per a un ús segur i ètic de la IA.
 
Després de la pausa-cafè, la conversa es va ampliar als drets pendents dels escriptors i traductors més enllà de la IA generativa. En la taula rodona, moderada per Mireia Sopena, escriptora i tresorera de l’AELC, van intervenir-hi Míriam Cano, traductora; Guillem-Jordi Graells, dramaturg, i Maria Sevilla, poeta, i s’hi va tractar qüestions com la visibilitat social dels autors, la precarietat de l’ofici, el paper dels premis literaris i els ajuts, la remuneració per activitats literàries i la regulació dels models contractuals.