Festival de Literatura Queer

#QLit2018, passió per les lletres més lliures

    


 

Del 14 al 17 de juny s'ha celebrat a Barcelona el QLit, el Festival de Literatura Queer, el primer festival del nostre àmbit dedicat a la literatura de temàtiques LGBTI, queer i feminista. Quatre dies per aplegar, explorar i explicar la literatura dels cossos dissidents i dels desitjos no normatius, les nostres lletres més lliures.

El festival ha volgut ser un punt de trobada i reflexió de persones lectores, escriptores i crítiques, i també de persones interessades en la temàtica LGBTI. Bel Olid, Sebastià Portell i Ricard Ruiz Garzón, comissaris del QLit, han volgut reunir, per primera vegada en un festival literari, alguns dels noms més destacats de l'art i l'activisme LGBTI. Per això, el ventall d'activitats ha estat divers, combinant la reflexió i l'anàlisi amb l'experimentació i amb moments per a la festa. Un total d'unes dues-centes cinquanta persones han assistit en alguna de les activitats proposades.

Tots els actes del festival (excepte el recital poètic) han comptat amb servei d'interpretació a la llengua de signes, a càrrec del col·lectiu «Fetesamans», un esforç per a la inclusió de les persones sordes que ha fet per primera vegada l'AELC, amb el desig que es repeteixi en futures ocasions.
 

El QLit a la premsa:
· Núvol: Llarga vida a les lletres QLitorianes.
· BerenjenaLES, InOutRadio, entrevista a Ricard Ruiz Garzón.
· La Llança, El Nacional: Neix el QLit, primer festival de literatura LGBTI de les lletres catalanes.
· Time Out: QLit, festival de literatura queer.
· El Punt Avui: Neix QLit, festival de literatura LGBTI i ‘queer’.
· Nació Digital: Neix el primer festival LGBTI, «queer» i feminista de la literatura catalana.
· Nació Digital: Queeritzem-nos.
· El País: Las letras catalanas descubren la literatura queer.
· La Vanguardia: AELC organiza el primer festival de literatura de temática LGBTI en catalán.
· Ara: Neix el primer festival català de literatura LGTBI.
· El Periódico: Arranca en Barcelona primer festival de literatura catalana de temática LGBTI.
· Televisió de Catalunya: Telenotícies Migdia del 15 de juny (min. 41:40).
· Gayles TV: QLit, primer festival de literatura queer.

El festival va començar amb paraules d'inauguració de Bel Olid i del director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan Elies Adell, que s'estrenava en el càrrec amb l'assistència en aquest festival, i que va dir que l'«aposta per la visibilitat i per l'exploració de temàtiques LGBTI, queer i feminista en la nostra literatura, fins ara massa ocultes, és també una evidència de la vitalitat i modernitat de les lletres catalanes». La primera activitat va ser una taula rodona sobre el mite de l'amor romàntic i la presència de models alternatius de relacions a la literatura. Hi van participar Eva Baltasar, autora de la novel·la Permagel (Club Editor) i del poemari Neutre (Bromera); Carol París, una de les editores de Virginie Despentes a l'Estat espanyol, i l'experta en anime i investigadora de la UAB sobre les relacions entre cos, tecnologia i identitat Alba Torrents, moderades per Irene Jaume, llibretera de La Ciutat Invisible i activista cultural.
 


D'esquerra a dreta: Eva Baltasar, Irene Jaume, Carol París i Alba Torrents. © Marc Rovira / AELC (Vés a l'àlbum)

L'endemà el festival va recordar el llegat de Maria-Mercè Marçal, la primera veu de la literatura catalana que va explorar el subjecte líric femení de manera subversiva,  amb la taula rodona «20 anys d'amor sense casa», amb la poeta Josefa Contijoch, la crítica i assagista Lluïsa Julià, que ha escrit la primera biografia sobre Marçal, i Marta Font Espriu, investigadora de la Universitat de Barcelona, moderades per l'escriptora i dramaturga Estel Solé.
 


D'esquerra a dreta: Estel Solé, Josefa Contijoch, Marta Font i Lluïsa Julià. © Marc Rovira / AELC (Vés a l'àlbum)

A continuació el festival va explorar les relacions entre literatura, ciberfeminisme i cibercultura, amb la taula rodona «Versos cyborg i cossos foradats», amb la investigadora de la UIB en cibercultura i literatura Teresa López-Pellisa i la mirada de les poetes Maria Isern i Raquel Santanera, que també són investigadores en construcció i representació d'identitats culturals, moderades per la sociòloga Anna Gornés.
 


D'esquerra a dreta: Anna Gornés, Teresa López-Pellisa, Raquel Santanera i Maria Isern. © Marc Rovira / AELC (Vés a l'àlbum)

El segon dia del festival va acabar amb un recital poètic a l'aire lliure, «Poètiques del cos», amb quatre poetes que són un exemple de la diversitat generacional i estilística de la poètica del desig i la corporalitat: Guillem Gavaldà, Jaume Creus, Encarna Sant-Celoni i Maria Sevilla.
 


D'esquerra a dreta: Encarna Sant-Celoni, Guillem Gavaldà, Jaume Creus i Maria Sevilla. © Marc Rovira / AELC (Vés a l'àlbum)

Dissabte va començar amb una taula rodona sobre literatura i activisme trans, «Escriure el trànsit: poesia, teoria, imatges», amb l'escriptor Ian Bermúdez, l'artista visual Mar C. Llop i l'activista i investigador Lucas Platero, amb la moderació de l'actriu Nicole Insogna.


D'esquerra a dreta: l'intèrpret de «Fetesamans» i Mar C. Llop, Lucas Platero, Ian Bermúdez i Nicole Insogna. © Marc Rovira / AELC (Vés a l'àlbum)

La voluntat de transversalitat del festival va fer que s'hi programés un taller de DragQueer, impartit per Pol Galofre, amb prop de vint persones inscrites, per construir amb el cos la identitat. El taller va ser un espai de joc per experimentar amb la construcció binària del gènere a través de la imatge que projectem.
 


Una imatge del taller DragQueer. © Marc Rovira / AELC (Vés a l'àlbum)

La literatura infantil i juvenil també va tenir un espai de debat durant el festival, amb la taula rodona «Feminisme i LGBTI a la literatura infantil i juvenil: fites i reptes», que va analitzar la presència LGBTI a la LIJ, amb Bernat Cormand, crític literari i director de la revista Faristol del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil; la investigadora i activista Mercè Otero Vidal i l'escriptor Lawrence Schimel, moderats per l'escriptora i editora Elisabet Riera.
 


D'esquerra a dreta: Lawrence Schimel, Mercè Otero, Bernat Cormand, Elisabet Riera i Ricard Ruiz Garzón. © Marc Rovira / AELC (Vés a l'àlbum)

Imagina un amor
En el marc del festival es va celebrar el primer concurs literari per a joves de temàtica LGBTI en llengua catalana, «Imagina un amor», que té com a objectiu promoure la creació literària entre el jovent i el seu entorn al voltant de la temàtica LGBTI. Els premis, als quals es van presentar una setantena d'originals provinents de tot l'àmbit lingüístic, consistien en vals per valor de 200€ per comprar llibres a les llibreries col·laboradores del festival QLit: Antinous, Cómplices, La Caníbal i Pròleg. El Jurat, format per Joana Bel, Marta Carnicero i Lluís Hansen, va decidir els següents guanyadors: Categoria de 12 a 15 anys: Relat guanyador «Les paraules es van evaporar», d'Abril Prim; menció especial per a Pol Pujadas, amb «Llavis de xocolata». Categoria de 16 a 18 anys: Relat guanyador «Clara», de Maria Òdena; menció especial per a Katherin Andrea Rodríguez, amb «Mira'm». Categoria d'adults: Relat guanyador «Ex», de Xavier Lluís; menció especial per a Clara Gallach, amb «Al gimnàs». La Directora General d'Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, va assistir al lliurament de premis com a mostra del suport d'aquest organisme a la iniciativa. [Llegiu aquí els relats guanyadors]
 


D'esquerra a dreta, alguns dels guanyadors dels Premis: Maria Òdena Clara Gallach i Xavier Lluís. © Marc Rovira / AELC (Vés a l'àlbum)

 

Després d'un sopar a càrrec de l'Espai Mescladís, el dia va acabar amb el punxadiscos DJ PamPooL, amb acompanyament d'un cos de ball format pels AlliOli Olé, que van oferir una sessió de música festiva per acabar el dia.
 


El dijei PamPooL. © Marc Rovira / AELC (Vés a l'àlbum)

Quotidianitats lesbianes
Durant els dies del festival s'ha pogut visitar al Palau Alòs l'exposició «Som Així. Quotidianitats lesbianes», una mostra que rescata el lesbianisme de la invisibilitat amb l'objectiu de naturalitzar l'amor i la sexualitat entre dones i emfatitzar la seva diversitat. L'exposició ha estat realitzada per Pepa Vives, fotògrafa freelance, Carme Porta, responsable de comunicació d'una entitat del tercer sector i Llumull,  associació sense afany de lucre formada per  professionals de diferents camps.

Epic Ring
Diumenge el festival QLit es va unir a la iniciativa de l'Epic Ring BCN, que va organitzar la llibreria La Carbonera, un combat de boxa poètica improvisada celebrat al carrer Blai, presentat per la poeta Sílvia Bel, amb música de PD Curie, cervesa artesana i contes queer a càrrec de Maite Mendikorrika. La Consellera de Cultura Laura Borràs va assistir al Concurs, que va comptar amb dues parelles guanyadores que es van repartir el primer premi: 1/2 Nicomedes (amb Núria Martínez Vernis) i Rínxols de fimosi (amb Raquel Santanera). El Jurat va estar format per Sigrid Amores, Míriam Cano i Ricard Ruiz Garzón.
 


Un moment de l'Epic Ring BCN, amb els contes de Maite Mendikorrika. © Marc Rovira / AELC (Vés a l'àlbum)

Fire!!
Aquesta transversalitat del festival ha portat també a la col·laboració amb la mostra internacional de cinema gai i lesbià de Barcelona, FIRE!!, que organitza el Casal Lambda, a través de la programació de dues sessions en què la literatura i el cinema van dialogar sobre la temàtica del festival. Divendres es va projectar Obscuro barroco (dir. Evangelia Kranioti), amb un diàleg posterior a càrrec de Joan Duran i Ferrer, i l'endemà es va projectar Marvin ou la belle éducation (dir. Anne Fontaine), amb un col·loqui posterior a càrrec de Carles Rebassa.

El festival també es va poder seguir amb les etiquetes #QLit2018, #QLit i #somQLitorians

Organització: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Amb el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i de CEDRO.
Amb la col·laboració del Casal de Barri Pou de la Figuera, el Casal de Joves Palau Alòs, el Punt d'Informació Juvenil de Ciutat Vella, el Districte de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona, l'Epic Ring Barcelona de La Carbonera, la mostra de cinema FIRE! del Casal Lambda, l'associació LlumUll, les llibreries Antinous, La Caníbal, Complices i Pròleg i la Institució de les Lletres Catalanes.

REFLEXIONS LLIURES EN ACABAT DEL FESTIVAL, PER PART D'ALGUNES DE LES PERSONES QUE HI HAN PARTICIPAT

QLit. Festival de Literatura Queer organizado por la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha permitido insertar en el espacio público de la ciudad de Barcelona un debate teórico y creativo imprescindible en el sistema cultural contemporáneo. (Des)aprender identidades impuestas por un sistema ajeno y heredado que pertenece a un mundo caduco es fundamental si queremos plantearnos visiones alternativas de la realidad, tácticas políticas y pensamiento utópico radical. Estos procesos tan solo pueden surgir a partir de prácticas colaborativas que posibilitan los ámbitos alternativos culturales y académicos (dos espacios que deberían trabajar conjuntamente siempre). El QLit ha generado un punto de encuentro para replantearnos los lugares desde los que se genera la normalización para proponer espacios de pensamiento antidisciplinario. Desde el ciberfeminismo se trabaja con la identidad cíborg propuesta por Donna Haraway como una subjetividad ficcional y material que tiene consciencia de su artificialidad, y que no cree en las dicotomías de la modernidad que han generado un binarismo bipartidista con el que ya no queremos identificarnos. Lo queer y el cíborg son subversivos porque representan identidades fluidas que son conscientes de su construcción cultural. La posibilidad de generar nuevas subjetividades está en la base de lo queer y del cíborg, junto a la posibilidad de proponer nuevos mitos para los tiempos que corren, ya sean las netianas de Remedios Zafra, los sujetos nómade de Rossi Braidotti o los cíborgs de Donna Haraway, que viven en un mundo conectado, fluido y líquido, como el propio concepto de lo queer.  Desde el Qlit le damos la bienvenida a lo que podemos denominar ya la cuarta ola de (ciber)feminismos. Gracias por crear este espacio de convivencia teórica y práctica.

Teresa López-Pellisa
Ayudante Doctor
Departamento de Filología Española, Moderna y Clásica
Universitat de les Illes Balears


* * *

El títol que ens convoca avui a parlar de Maria-Mercè Marçal, als 20 anys de la seva absència -“20 anys d’amor sense casa”- recull un dels seus versos de referència en què parla del subjecte nòmada que defineix la poeta. En la vida real, Marçal va canviar sovint de casa, fins a l’extrem que lliga el seu primer record d’infantesa a un trasllat de casa: una mudança”. I “trasllat, mudança”, escriu Marçal, en grec vol dir metàfora. També a Viratges, reminiscències, text on fa un recorregut pels barris i cases de Barcelona on havia viscut, anota aquest deambular constant darrere l’amor i d’altres coses. “Ara que ja de tanta casa torno” anota, prenent un vers de Clementina Arderiu.
Amb el terme “casa”, amb la seva absència, Marçal evoca al trànsit de la seva identitat en transformació constant; de la donada per naixement, entorn social i classe, imposada; a una recerca lúcida cap a espais mentals i sexuals nous.

Lluïsa Julià


* * *

        Fer-me enrere fins el dia
        que algú, a qui ni la mare coneixia,
        va decidir per a mi i per a ella això:
        que jo sóc una nena.

        I ara, als trenta-set,
        trobar el moment per a posar-me
        la roba blava de talla diminuta i jugar
        amb la meitat encara intacta de joguines
        i anar desfent, amb cura i amb paciència,
        el gran discurs trenat
        a tantes i tantes trenes.

        MEMÒRIA

        La carn és qui pateix els records de la ment.

        Això em fa conversar-hi, miro de fer-li veure
        el mal, magnífic absolut d'on els meus pares
        extreien els silencis i els gestos menyspreables
        capaços de matar les grans paraules.

        He crescut dins seu, el meu comportament
        és una arrel que té incrustada i que reté,
        l'artèria principal que vol complaure
        perquè ha acabat creient que la dignitat
        és una caritat immerescuda
        donada per l'acceptació dels altres.

       
        HERBA

        M'estiro on l'herba creix, palpo les formes tendres
        del seu esdevenir salvatge amb el meu cos,
        que he despullat a consciència. Però res.

        Em miro i no m'explico perquè enlloc de la pell
        hi ha aquesta crosta resistent, insensibilitzadora,
        un tros de mi pervers i protector que mai abans
        havia percebut.

                 Sóc això, ara? Aquest martell
        amb sentiments picant-se a si mateix? Produint
        només un so? —
                          La llum que cau a sobre meu
        és una mà que es dóna, la mostra d'humanitat
        definitiva, res a veure amb les mans d'això tan vell
        que encara diem homes i encara diem dones.

Eva Baltasar
Neutre. Alzira: Bromera, 2017.

* * *

 

 

TRÍPTIC QLIT
 

1

Descabdellant idees
—valors oberts en festa,
sexe expansiu en dansa—,
les veus, altes i baixes,
fan que tot cos ressoni:
és l’humà progressant-se.

 
2

Port franc i plaça:
dins o fora dels cossos
hi ha motius tendres
per trenar les volences,
per guanyar aula i ventre.

3

Amb flama encesa
es cuinen les mirades,
bullen les places
fan xup-xup les converses:
el futur té estovalles.

Jaume Creus
Barcelona-Collbató, 21/22-VI-18


* * *

GÈMINIS

Com dos bessons a l’inrevés,
la teua ànima i la mia:
quan l’una mira, l’altra veu;
quan l’una seu, l’altra camina.

(Encarna Sant-Celoni, del llibre Sediments d’albaïna i maregassa, 2002)

Big Mama canta un dels poemes d'Encarna Sant-Celoni, a Ca la Dona, el 2009.


* * *

Mar C. Llop

* * *


(Vés al min. 41:40)