Circular núm. 58

Els abusos editorials
 

La Llei de Propietat Intel·lectual, en l’apartat 3. de l’article 67 (Derechos de autor en caso de venta en saldo y destrucción de la edición) diu, en relació amb la destrucció d’exemplars, que si un editor decideix destruir la resta d’exemplars d’una edició, haurà de notificar-ho a l’autor, qui podrà exigir que se li lliurin gratuïtament tots o part dels exemplars, dins el termini de trenta dies des de la notificació.
Emparant-se en el fet que la destrucció és parcial (i, per tant, no hi ha descatalogació d’obra) l’Editorial Bromera s’ha adreçat a un bon nombre d’autors comunicant-los que procedeixen a reduir «significativament les existències» de la seva obra i que si en volen exemplars, els els facilitaran «a un preu especial d’autor».
Des del primer moment que des de l’AELC es va conèixer la notificació de Bromera, ens vam posar en contacte amb aquesta editorial per prevenir-la de la irregularitat en què incorria, tant pel que feia al termini que donaven als autors per decidir si adquirien exemplars de l’obra a destruir com, i sobretot, per la pretensió de cobrar els exemplars destinats a destrucció.
La postura de l’editorial, basant-se segons ens van comunicar en la consulta que havien fet a l’Associació d’Editors del País Valencià, va ser que, en tractar-se d’una destrucció parcial, la Llei de Propietat Intel·lectual els emparava.
Quan la Llei va ser aprovada fa poc més de vint anys, no preveia –perquè era inimaginable– que les editorials procedissin a destruccions parcials de les obres del seu catàleg, cosa per la qual era impensable recollir-hi el dret a percebre  gratuïtament els exemplars destinats a una destrucció parcial. Però és evident que sí que ho transmet l’esperit de la
Llei quan diu que un autor té dret a rebre gratuïtament tots els exemplars que vulgui destinats a destrucció. És un fet tan evident que les editorials que han procedit a destruccions parcials sempre han fet una oferta gratuïta dels exemplars als autors, totes les editorials de què tenim notícia, excepte Bromera.
A banda de l’estratagema que representa la destrucció parcial de les obres, pel que suposa de continuar controlant-les i evitar que els autors tinguin els drets d’edició lliures, i amb aquests estocs dràsticament reduïts incomplir l’obligació de l’editor d’«assegurar a l’obra una explotació contínua i una difusió comercial d’acord amb els usos habituals en el sector professional de l’edició» (article 64, apartat 4. de la LPI), en el cas de Bromera s’hi ha afegit un doble abús: el de  pretendre cobrar els exemplars destinats a destrucció.
Des de l’AELC hem de denunciar públicament aquests procediments que perjudiquen no solament els autors sinó el propi sector editorial.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.