L'obra de Josep Vallverdú a l'escola

Quaderns Divulgatius, 40: IV Congtés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana
Maria Carme Calderó

De tots els escriptors de literatura infantil i juvenil, per mi, el més entranyable és Josep Vallverdú.
No ho afirmo només perquè treballo al centre que, des de fa ja dinou anys, duu el seu nom i on ell mateix també havia treballat, sinó perquè representa una llegenda, una llegenda viva. Escriptors joves ens asseguren que ja llegien Vallverdú a l’escola i també els nostres fills i els infants d’avui en dia el coneixen gràcies, sobretot, a la mediatització del Rovelló.
Quan, a un grup classe, li comuniques que vindrà l’autor d’un llibre a veure’ls, sembla com si als seus rostres se’ls obrís una llum d’inquietud, de curiositat: com serà en persona, què ens explicarà, quin deu ser un dels seus secrets? Ens explicarà quelcom novedós relatiu a aquesta novel·la que hem llegit? Ens desvetllarà, precisament a nosaltres, alguna curiositat relativa a les obres que ha redactat?... La fidelitat del creador vers el seu públic és un dels altres motius pels quals em captiva Josep Vallverdú, mai no ha rebutjat una invitació a participar en una xerrada amb alumnes.
Però, com a professional de l’ensenyament, penso que el millor de la personalitat literària d’aquest il·lustre lleidatà, allò que fa més interessant la seva lectura és, d’una banda, la intriga i l’interès que causa entre l’alumnat –després ja exposaré a quina mena d’alumnat s’adreça– i, d’una altra banda, la multiplicitat d’aplicacions que té la seva producció –també parlaré d’aquest tema posteriorment.
Moltes vegades hem comentat amb altres companys i companyes mestres i professorat que és de gran ajut, quan fas llegir un text, tenir una fitxa de lectura preparada d’antuvi per algú altre, no cal que siguis tu mateix, perquè així t’estalvies molta feina pel fet que pots anar directament a incidir en aquells aspectes que t’apunta el susdit esquema didàctic. Pel que fa a aquest aspecte m’agradaria comentar dues coses.
La primera és que els llibres de Josep Vallverdú suggereixen per si sols, moltes vegades només amb el títol, un tema de recerca, un element digne d’observació, un vocabulari a treballar... Pensin si no, per anomenar una peça, amb Gegants a Rocanegra. Així, d’entrada, sense haver-la llegit, només el títol ens permet:
1. Introduir el folklore català i parlar d’aquests «grans» personatges del nostre imaginari.
2. Endinsar-nos en l’estudi de la toponímia catalana, i en l’anàlisi dels neologismes constituïts per composició.
Quan ens endinsem en la lectura ja deixem volar la imaginació i acceptem com a comú un fet extraordinari: uns gegants de carn i ossos procedents del Pakistan van a viure a un poblet català, fictici, és clar.
I la segona és que podem recalcar que els llibres de Josep Vallverdú estalvien la feina del professorat perquè per si sols són un estímul lector que acondueix l’alumnat a la reflexió i a l’aprenentatge. El que vull assenyalar és que no cal amenaçar l’alumnat amb l’examen posterior a la lectura per tal que llegeixin un volum de Josep Vallverdú, sinó que per molts i diversos motius els i les alumnes se’l llegeixen per pròpia inèrcia. Quins són aquests motius?
Ara ja podem parlar de la «fama» del Rovelló televisiu: la curiositat innata dels novells llegidors i llegidores els fa agafar aquella publicació que duu, estampat a la portada, el nom d’un escriptor que surt també a la tele associat amb aquells dibuixos tan bonics d’un gos entremaliat. Ara sí que podem començar per aquí, però fins fa pocs anys els motius eren uns altres: a saber, el renom d’aquest redactor d’històries per a gent de totes les edats o la tradició d’haver estat llegit «des de sempre» perquè tant pares o mares com germans i germanes grans ja el coneixen, és un clàssic en aquest sentit. De fet, els mestres i professors no ens cansem d’exposar als nois i noies la constància d’un narrador que no ha parat mai de treballar per a la gent jove i que, per tant, ha cercat constantment temes i arguments diversos per conservar un espai com a «nom literari» dedicat als lectors i lectores, en un futur adults. Amb tot, el boca orella els fa arribar el dinamisme aventurer dels seus protagonistes; la presència de personatges totalment identificables amb ells; les temàtiques tractades; i més. Tots aquests són bons motius, sí, però per a nosaltres, els parlants nord-occidentals, hi ha encara un altre factor molt important que ens fa atractiva la seva lectura: Josep Vallverdú és de Lleida, té les arrels a les nostres contrades, hi ha nascut, hi ha viscut i hi ha treballat molt de temps... Fins i tot els nens i nenes ho saben, això.
Abans he indicat que els personatges de les obres de Josep Vallverdú permeten als lectors i lectores empatitzar amb ells, per què? Doncs, perquè majoritàriament són protagonistes joves, inquiets, desitjosos d’aventura, juganers, curiosos, atrevits i valents. Amants de la vida, de la fantasia i plens d’il·lusió i d’ideals. No és així com de segur se senten els i les nostres alumnes? Una altra cosa és, potser, com els veiem nosaltres.
Afegiré uns quants factors més encara, que imbriquin el treball de Josep Vallverdú amb l’escola, baldament ja hi hagi suficients raons per legitimar la presència d’un «rovelló» a l’aula (permetin-me aquesta llicència d’emprar com a hiperònim el mot «rovelló» per anomenar cadascun del llibres infantils i juvenils publicats pel nostre autor).
D’entrada, la seva literatura s’adreça a tota mena d’alumnat, no hi ha límits d’edat, mentre que l’escolar tingui avidesa lectora: a partir dels 7 anys, dels 10, dels 12 (la majoria), dels 14, dels 16 anys. I igual nois com noies poden trobar la seva temàtica predilecta dintre la gran varietat d’oferta que en fa el novel·lista: la por, l’autoritat, la valentia, l’amistat, l’obediència, la supervivència, l’autoestima, l’amor, la guerra... per citar-ne només alguns a l’entorn dels quals giren les seves obres. Si detalléssim els subtemes, que són els «altres» temes, els que també apareixen si no de cara, de gairó, la llista es multiplicaria considerablement.
En relació amb la multiplicitat d’aplicacions que té la seva obra, he de dir que un únic llibret ens pot remetre a fins a tretze matèriesdiferents. El viatge del Dofí Rialler mateix pot emprar-se com a eix transversal encertadament a primer cicle d’ESO. A partir de la seva lectura podem tractar la llengua anglesa, la italiana i la catalana, evidentment; la literatura; les ciències de la naturalesa; l’educació física; la geografia; la història; l’art; les matemàtiques; la plàstica i fins i tot la tecnologia.
I aquest no seria encara tot el ventall de matèries a què pot dur un tractat juvenil de Josep Vallverdú; ens deixem, per exemple, l’ètica, la física i la química, el francès i la religió que Els amics del vent, sense anar més lluny, suggereix a més d’algunes que ja enumeràvem anteriorment. Però encara podríem ampliar més el llistat genèric curricular de la Secundària obligatòria amb: llengües clàssiques i astrologia, aspectes que trobem, entre altres, a Els fugitius de Troia. I no oblidem la música, que és un dels estudis a què estimula L’espasa i la cançó, L’illa groga o Gira-sol d’històries, entre altres matèries i títols.
El cas és que hi ha més continguts que permeten l’aproximació de dotze matèries curriculars diferents, en concret em refereixo a Estimat Stavros, Gegants a Rocanegra, L’illa groga, Punta de fletxa, Silenci, capità! i Una Quarta a babord.
Què me’n dirien, doncs, de treballar per projectes a Primària tot conreant les arts i les habilitats amb títols com ara: Aventura al terrat, Els convidats del bosc, Gazan i el lleopard, La perla negra, Les vacances del rellotge, Marta i Miquel o el mateix Rovelló?
És evident que l’obra vallverduniana facilita des de l’àrea de llengua i literatura una investigació molt més aprofundida i exhaustiva per la riquesa de vocabulari, de formes narratives o d’imatges. Ja hem fet menció a la pluralitat d’idiomes als quals s’arriba des d’un «rovelló»: es pot iniciar l’alumnat a l’italià, l’alemany i el francès (L’ombra del senglar), l’anglès (El venedor de peixos), el grec (Estimat Stavros) per parlar de llengües actuals. Així mateix podem sumar el llatí o el grec clàssics i les cultures pròpies (Un cavall contra Roma i El vol del falcó respectivament). O senzillament a partir d’un «rovelló» també es pot, si es vol, aprofundir en la llengua castellana (Germana veritat).
I dins el nostre propi idioma, és evident que el lèxic es pot treballar i des de molts vessants, però endemés estudiarem, amb les obres de Vallverdú, els recursos literaris, la tipologia textual o la variació lingüística (en el cas d’Els inventors de fantasmes, En Roc Drapaire, Joc d’eixerits...).
Pel que fa a la literatura, les obres de Vallverdú possibiliten l’exemplificació de les obres iniciàtiques (L’espasa i la cançó), l’anàlisi d’una novel·la romàntica prototípica (L’home de gregal ), parlar dels tòpics del western (Joc d’eixerits), introduir la tradició literària oral (Els inventors de fantasmes), iniciar la història de la literatura (L’ombra del senglar) o explicar la ciència-ficció (Nàufrags de l’espai ), etc., etc., etc.
En tot cas, la mainada, un cop obre el llibre, junt amb els personatges, les contextualitzacions, les aventures i les històries que explica el literat, troba tota una sèrie de missatges que, subliminals o no, pouen en la seva experiència personal i l’enriqueixen com a humans, alhora que els ajuden a forjar el seu caràcter. És la transmissió de valors que contribueixen amb els professionals de l’educació a formar homes i dones, i persones sanes a partir d’exemples vàlids i coherents.
Personalment, i recapitulant, penso que els «rovellons» s’han llegit, es llegeixen i es llegiran a l’escola, a les biblioteques i a casa. D’entre les obres vallverdunianes hi ha composicions dedicades a nens i nenes, i nois i noies per un igual. L’autor se’ls adreça de manera peculiar des del cicle inicial al cicle superior; des de 1r d’ESO fins al batxillerat. Són històries que des de diferents gèneres narratius ofereixen als lectors i lectores una àmplia gamma de temes i de personatges, de situacions i de contextualitzacions (en el temps i en l’espai). És clar que els interessos personals i particulars de l’home de lletres hi són ben presents, ell és el que escriu. Dit sigui de passada ell, llicenciat en filologia clàssica amb premi extraordinari, ha estat preceptor, catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes per ser exactes; en conseqüència, la seva dedicació a l’ensenyament es reflecteix òbviament en la seva creació literària per a joves. Efectivament, les seves novel·les propicien aplicacions didàctiques de qualsevol temàtica, al·lusives a qualsevol matèria però especialment a les llengües i, moltes vegades, a la cultura clàssica. A part d’això, són pletòriques de valors. Els docents cal que li reconeixem la magnitud del seu afany perquè ens ha simplificat la feina en conjuminar en totes i cadascuna de les seves històries molt patrimoni cultural, literari, lingüístic i humà que les fa del tot adients a la nostra tasca formadora i educativa a les aules. Ens correspon acompanyar l’alumnat en el seu desenvolupament personal mentre consolida una sèrie de competències bàsiques que li afavoreixin el civisme, la incorporació satisfactòria a la vida adulta i el gust per l’aprenentatge i ho podem portar a cap amb la contribució de les escaients lectures que el mestre Vallverdú ens proposa.
Postil·la:
És en aquest sentit que set companys, tots professors i professores en aquell moment, vàrem iniciar el curs 1995-1996 «Cistella de rovellons», un estudi interactiu del corpus per a joves de Josep Vallverdú. Aquell treball, a més de ser el nostre reconeixement a la tasca literària d’aquest autor en bé de la jovenalla i del país, pretenia esdevenir una eina de consulta útil a tota mena de lectors i lectores en general, i més específicament a alumnes, docents i estudiosos o estudioses en particular. Ho pretenia i encara avui s’aventura a esdevenir una eina de consulta que analitza l’activitat literària infantil i juvenil de Josep Vallverdú.
Per a cadascun dels llibres, a més de les dades tècniques de les primeres edicions, hi ha un exemple de la prosa que conté, els temes i gèneres que abasta, un examen complet de cada història, una anàlisi dels personatges i les interconnexions que permet el volum amb diferents àrees curriculars.
Per sumar-nos a l’any Rovelló, el curs 2007/2008 vam començar a reconvertir el nostre treball estudi en un blog que actualment poden trobar a l’adreça d’internet http://blocs.xtec.cat/vallverdu. Espero que el considerin un instrument útil si més no per a trobar, organitzada des de dins i d’una altra manera, la magistral obra infantil i juvenil de Josep Vallverdú. Veuran com aquest llegat resultaun al·licient per a l’alumnat i un incitador plural per al claustre.
Gràcies Josep per la riquesa dels vostres rovellons.

MARIA CARME CALDERÓ. Professora d’EGB i llicenciada en filologia catalana. Es dedica a la docència de la llengua i la literatura catalanes. És autora, amb altres sis companys, d’un estudi interactiu sobre l’obra juvenil de Josep Vallverdú. És la professora responsable d’una biblioteca PUNTEDU, la mediateca escolar Raül Torrent de l’IES Josep Vallverdú de les Borges Blanques.