'Rovelló' en dibuixos animats

Quaderns Divulgatius, 40: IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana
d'Ocon, Antoni

Gràcies a tots els membres de l’organització per haver-me convidat en aquest Congrés.
Moltes coses s’han dit de Josep Vallverdú, no solament al llarg d’aquests anys, sinó també aquests dies a Mollerussa. Amb tot, jo voldria recalcar una virtut, si és que se’n pot dir així, que ens uneix tots els autors, i és el fet de posar-se davant d’un full en blanc i començar a inventar, donar forma i redactar una obra i, sobretot, perseverar en la tasca creativa.
En Vallverdú fa molts anys que ho fa, i no seré jo qui analitzi una obra, al mateix temps tan bella, que forma ja part de l’imaginari col·lectiu de tots el catalans.
Quan el 1998 en Benet Lleberia, director d’Enciclopèdia Catalana a l’època, em va oferir la possibilitat d’adaptar algunes de les obres que havia publicat La Galera, tot i que n’hi havia moltes de gran valor literari i artístic dins de la col·lecció, la primera que em va venir al cap sense dubtar va ser la novel·la de JosepVallverdú titulada Rovelló. I us preguntareu, per què Rovelló? Perquè per a mi tenia aquell record tan dolç d’haver-lo llegit a la infantesa, i era un d’aquells llibres que m’havien impactat per la seva senzillesa i, inconscientment, pels valors que transmetia: l’aprenentatge, el valor de l’esforç... Va ser això el que em va motivar a imaginar un gosset, millor dit un cadell de gosset, amb una il·lustració que jo imaginava prou original en el sentit que, tot i allunyar-se dels arquetips que ja existien, fos de línia suau i clàssica.
Després d’un munt d’esbossos estripats i corregits i gràcies a l’incansable equip de dibuixants, va sorgir el personatge que ara ja tothom coneix com a Rovelló.
Cal afegir-hi que a l’any 1999 era una gran novetat el fet que, per primera vegada, una sèrie de dibuixos animats es barrejava amb un estil propi, els decorats 3D amb l’animació clàssica i tradicional de 2D.
En Miguel Ibáñez, un gran il·lustrador del nostre país especialitzat en la creació de fons per a pel·lícules de dibuixos animats, va fer un extens estudi del tipus de masies que hi havia a Catalunya, i va ser gràcies a la seva col·laboració que vam crear la nostra pròpia masia: la del Rovelló.
Al contrari del que molts pensen, les coses autòctones també són internacionals, l’imaginari col·lectiu propi també s’identifica amb l’imaginari col·lectiu internacional, i és per això que Rovelló, en la versió internacional Scruff, ha estat un símil identificatiu dels nens i nenes d’arreu. L’obra d’en Vallverdú havia passat del full en blanc a l’obra escrita per l’autor i més tard, quasi per art de màgia, sortia d’aquells fulls per posicionar-se a les pantalles de tot el món.
El Rovelló és l’aprenentatge, l’aprenentatge que tots plegats fem a la vida, la primera posta de sol, la primera por, el primer enamorament, la primera entremaliadura, el primer petó, la primera gran escapada, en definitiva la primera gran aventura: la vida.
El Rovelló, a través de 105 episodis i 6 llargmetratges ha intentat tot això, entretenir i, si al mateix temps ha aportat algun valor a la quitxalla del planeta, millor per a tots.
A Josep Vallverdú li hem de donar les gràcies per escriure aquesta novel·la i per tantes bones estones que ens ha fet passar als lectors, i a l’equip que va participar en l’obra audiovisual, des d’aquí li expresso el meu agraïment personal.
Esperem que per molts anys puguem continuar gaudint d’aquesta història.

ANTONI D’OCON. Creador i president de la Companyia D’Ocon, es va iniciar des de molt jove al món de l’animació. El 1989 va posar en marxa D’Ocon Films, amb un ambiciós projecte que s'ha vist reflectit en sèries com Els Fruittis, La Mari o Rovelló. Ha estat guardonat amb nombrosos premis de prestigi en el món de la comunicació en l’entreteniment i l’audiovisual.