Autors i Autores

Josep Ballester

Josep Ballester, el 1969.
Josep Ballester, el 1981.
L'autor amb la seva filla, Neus.

Biografia

Josep Ballester i Roca va nàixer a Alzira (La Ribera del Xúquer) a finals d'agost de 1961. És poeta, assagista i traductor. Tots els seus estudis fins a la universitat els va realitzar al seu poble nadiu. Recorda amb especial emoció els de secundària a l'Institut Rei En Jaume, eren temps de transformacions personals i canvis importants a nivell social al país. És l'espai on comença a interessar-se i fer les primeres provatures en la creació. Més tard, mentre estudiava a la universitat es va implicar en la fundació de l'Associació de Joves Escriptors, en aquella època coneix tota una sèrie d'amics que s'animen uns als altres a escriure i descobreix l'ambient literari de la ciutat de València.

Es llicencia en Filologia Catalana l'any 1985. Poc després forma part de la institució universitària com a docent fins l'actualitat. Primer en el departament de Filologia Catalana (1985-1994) i després en el de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, en aquest darrer departament ha desenvolupat la funció de director des del 1997 al 2000. En febrer de 1991 obté el títol de doctor en literatura contemporània, a partir d'una tesi on estudiava la poesia catalana de postguerra al País Valencià, que rep el Premi Extraordinari de Doctorat. Actualment treballa com a professor d'educació literària en la Universitat de València.

L'interès per la cultura i per la literatura d'altres indrets l'ha fet viatjar a Florència, Sant Petersburg, Praga, Viena, París, Moscou, Budapest o Roma entre d'altres espais, tot buscant la geografia d'alguns dels escriptors que més s'estima. Això va fer que des de molt aviat, a partir de l'afecte que té per la cultura italiana, estudiés i traduís alguns dels seus creadors com ara Giacomo Casanova, Cesare Pavese, Dario Fo, Giorgio Bassani, Salvatore Quasimodo o Pier Paolo Pasolini entre d'altres.

Així mateix ha conreat la literatura per a infants, en el gènere narratiu i fantàstic, L'estrella dansarina (1989), en el gènere dramàtic, La princesa Neus i la Cuca Fera (1999) amb el qual va obtenir el Premi Xaro Vidal. L'obra ha estat representada en diverses ocasions i també s'ha produït un vídeo amb l'espectacle teatral. El seu recull de poesia per a infants Diversos i dispersos versos conversos i perversos dels universos (2013) rep el Premi Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians i el Premi de la Generalitat Valenciana al Millor Llibre Editat de l'any.

Ha exercit la crítica literària, entre d'altres publicacions, a Serra d'Or, Daina, L'Espill, Avui, Revista de Catalunya, Levante-emv, El País, Catalonia Culture, El Temps L'Aiguadolç, Visat, Lluc, Literatures. També ha exercit el columnisme literari a l'apartat "Escrits corsaris" al suplement Postdata del diari Levante.

En el seu vessant com a poeta ha publicat Passadís voraç del silenci (1985), Oasi (1989), Tatuatge (1989), L'holandès errant (1994), La mar (1997) i L'odi (2005), Premi Ciutat de València de poesia. La seva poesia es troba reunida en el recull antològic Les muses inquietants (2007). Una part de la seva obra poètica ha estat traduïda a l'espanyol, italià, hongarès i xinès.

El 2006 apareix la seva primera novel·la, La mirada de Xahrazad, Premi Ciutat d'Elx de narrativa. Amb la novel·la El col·leccionista de fades (2009), rep el Premi de novel·la Ciutat d'Alzira.

Destaca igualment la seva producció assagística, tant de caire acadèmic com creatiu, amb llibres com Joan Fuster: una aventura lírica (1990), Temps de quarantena. Cultura i societat a la postguerra (1992), L'educació literària (1999), La traïció d'Ariadna (2001), Les ulleres de Bartleby (2011) o Sobre l'horrible perill de la lectura (2012), entre d'altres.

Va ser vocal (1989-1996) i posteriorment vicepresident (1997-2004) pel País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.