Autors i Autores

Margarita Ballester

Coberta del llibre Els ulls.
Una exposició de la pintora June Papineau a París.

Biografia

Margarita Ballester i Figueras neix a Barcelona l'any 1942. És poeta i professora d'història a l'ensenyament secundari. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres abans d'estudiar psicologia a París. Els seus pares li van transmetre una gran passió pels llibres i per la paraula escrita, però només a partir dels quaranta anys decideix que publicar també serà un dels objectius de la seva producció poètica. Tot i amb això, li agrada donar a conèixer les seves obres després de llargs períodes en què els poemes es deixen amarar pel judici del temps i permeten una revisió crítica.

Els primers poemes els fa públics a la revista Reduccions el 1985. Es tracta d'una selecció del seu primer llibre, L'infant i la mort (Columna), que veu la llum el 1989. Aquest recull, que havia guanyat el premi Rosa Leveroni de la Vila de Cadaqués el 1988, atrau cap a la seva poesia la mirada de la crítica. Aviat serà considerada com una veu imprescindible dins la seva generació i estudiosos com Manuel de Seabra, Dolors Oller o Carles Camps parlen del naixement d'una escriptora capaç d'oferir obres importants a la poesia catalana.

Fidel a la seva manera de fer, trigarà més de sis anys a publicar un nou llibre. Així, després d'una llarga elaboració, els lectors poden accedir a Els ulls, publicat també per Columna, dins la seva col·lecció Àuria, el 1995. De nou, la poeta sorprèn per la seva intensitat lírica i per la impecable factura de les seves creacions. Però tot aquest èxit sempre relatiu de la poesia no fa que canviï el seu rumb. Tant és així que passen gairebé deu anys abans que l’autora ens mostri una nova selecció dels seus versos, dins de la col·lecció Jardins de Samarcanda de l'editorial Emboscall. Per aquest llibre, Entre dues espases (2004), va merèixer el premi Josep Maria Llompart-Cavall Verd de poesia, atorgat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al millor recull de poemes publicat durant l'any 2004.

En la poesia de Margarita Ballester, tal i com ha dit l'assagista Lluïsa Julià, es conjuguen l'enorme capacitat suggeridora de les imatges amb les referències musicals i pictòriques. I és en aquest sentit que s'ha de destacar la col·laboració de l'escriptora amb l'artista nord-americana June Papineau, que sovint ha creat pintures i dibuixos partint dels seus poemes.

Des de fa deu anys viu a Maó (Menorca), on compagina la seva faceta d'escriptora i les classes d'Història amb esporàdiques incursions en la crítica literària. Sempre diu que en això de la literatura és el lector qui té l'última paraula.