A terra les muralles! comença amb l'arribada d'Ildefons Cerdà a Barcelona –després d'estudiar a Madrid–, que coincideix amb l'arribada de l'enllumenat alimentat per gas a la zona del Pla de Palau, i es clou amb el bombardeig contra la ciutat ordenat pel general Espartero. Entremig, 400 pàgines que narren amb mestria un instant convuls de la història de la ciutat quan es compleixen 170 anys d'uns fets que, per molts motius, semblen molt més llunyans.

Joan Maria Bigas (Barcelona, 1961) va publicar el 2007 Tan lluny de Roma, una magnífica novel·la que, com passa sovint, va ser força ignorada. L'hi va publicar Angle, editorial que repeteix amb A terra les muralles!. Joan Simón, editor d'Angle, confessa: "Per la qualitat de la novel·la anterior, esperàvem amb ganes aquesta nova; la veritat és que és superior, sobretot en ambició literària."[...]

Bigas té molta habilitat a l'hora de mostrar les diverses capes socials i, a més, en contextos complexos. "Per documentar-me sobre aquesta època vaig buscar en fonts molt primàries; Josep Fontana és qui desenvolupa més la història de Barcelona. També vaig buscar a la biblioteca de la Facultat d'Història i a la Casa Ardiaca, on vaig poder consultar el dietari original manuscrit de Cerdà", explica l'autor.

Va dedicar dos anys a crear l'esquema de l'obra i a documentar-se i uns tres més a escriure-la. "He volgut fer ficció, una novel·la; i ho és, coral. L'esquelet és històric i el format, epistolar, però gràcies a la ficció miro de mostrar com podia ser aquella època. No he afegit cap trama amb misteris o assassinats…"

Les relacions socials, els amors i les traïcions, són més reals que en moltes novel·les històriques amb intencions de best seller, en el sentit de no forçades, com ara un fragment en què un grup de burgesos que fugen a les cases d'estiu de fora muralles quan la situació es torna perillosa contemplen, com si fos un espectacle, el bombardeig amb què Espartero ataca la ciutat.

La cadena econòmica

"És una època en què es pren consciència de les classes populars. Els diners dels indians que tornen a la ciutat després de fer-se rics a Amèrica serveixen per construir fàbriques. Els pagesos fugen de la misèria i van a treballar a Barcelona. I sorgeixen moviments com ara el socialisme utòpic i els icarians, que promouen la igualtat, que els nens no treballin, que la ciutat tingui més aire… Una mena de comunisme que s'enfronta al capitalisme", explica Bigas amb la passió de qui està amarat d'informació, i "aquests moviments influeixen molt en el que va venir després: la Renaixença i el pla Cerdà".

Són escriptors, metges, higienistes, arquitectes… que es preocupen pel que està a punt de passar a la ciutat, que s'ha convertit en una olla de pressió amb només cinc portes, cinc vies d'entrada, o de fugida.

A terra les muralles! és una novel·la versemblant i acurada, sense anacronismes ni descuits, madurada o cuinada a foc lent, en què l'autor ha abocat creativitat "en el que es diu, però sobretot en com es diu".

Bigas, que és enginyer de camins i especialista en transport i urbanisme, primer volia fer una novel·la sobre Cerdà, però es va adonar que la joventut de l'urbanista era molt interessant, en un entorn de tensió social que va desembocar en revoltes al llarg de tot el segle XIX.

(Lluís Llort. "Entre llums i bombes", El Punt Avui, 25 de juny de 2012)
 

* * *
 

Tan lluny de Roma és el segon llibre de l'enginyer Joan Maria Bigas, ambientat en la ciutat de la dolce vita, dels paparazzi i dels actors que es passegen per Via Veneto. L'obra introdueix el lector en un recorregut per l'art i l'arquitectura italiana. La combinació de les veus narradores amb els records del protagonista crea un itinerari oníric en què apareixen personatges reals com ara Fellini, Gassman, Rossellini i Visconti, a més de personatges de ficció.

La història arrenca enmig de la crisi dels noranta, quan a Itàlia encara perduren les ferides dels anys del plom. Un dels personatges centrals del llibre, Claudio Toscani, inicia una investigació sobre la veritable personalitat de Marco Amato, un famós arquitecte italià que va viure de forma intensa aquell ambient i va aprofitar-se'n per ascendir socialment a costa d'amagar «zones fosques». A través de la barreja de passat i present es va teixint un relat d'elements que es contraposen. Temes com ara la veritat i l'aparença, el geni i la mediocritat, l'ambigüitat de la memòria, l'arquitectura antiga i moderna aporten la «visió polièdrica» de la Itàlia de la segona meitat del segle XX.

Per Bigas, els dos grans reptes eren «fer actuar Roma amb personarges versemblants», amb italians de debò, i «erigir l'arquitectura com a escenari central de la narració».

La novel·la de Bigas és fruit de set anys de treball. La seva professió, enginyer de camins, mai ha estat incompatible amb la seva passió per escriure. Després de publicar Recorda en Barné (1999), va començar a fer una recerca documental dels anys de la reconstrucció de la capital italiana després de la Segona Guerra Mundial per recrear-la amb tots els detalls.

(Maria Soldan. El Punt, 13 de febrer de 2008)