Autors i Autores

Zoraida Burgos

Terres d'aigua

"Al centre exacte, entre passat i futur,
el matí, llum incerta, es desfulla, tèrbol.
Els cims perfilen horitzons en fràgil treva,
res no assetja les el·lipses mòbils de les aus.
El vent, sense entrebancs, llissa
sobre els espills quadriculats del delta.
Vora el riu un llampec bada el repòs,
s'enceten alfabets d'arena entre les canyes.
La mar, avenc, oculta transparències.
Sota el pes de l'aigua la veu emmudeix
i el silenci oneja entre les algues:
amb un gest de la mà s'inicien diàlegs,
i és llenguatge i singlada i governall.
La pinassa s'encén en aromes arcaiques,
desclouen, tan sols cendra,
la clau submergida dels records.
A les fosques fondàries de molsa, al barranc,
es glacen els sentits
i la memòria.
Cau el sol en equívoc comiat. I és foc.
S'allarga l'ombra pesant de les muntanyes
sobre una terra assecada i estèril.

La lluna plena definirà la imatge fictícia
d'uns camps ofegats, nit, enlluernat miratge."

(Poema "Blue Landscape, 2 (elegia per un paisatge)", dins Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre. Valls: Cossetània, p. 46)

* * *

"El temps n'ha fet paràbola,
de l'olor de llims.
A l'arena, paper verjurat,
s'inscriuen cal·ligrafies secretes,
paraules enfonsades, negatiu del cos.
El desig arrecerat a l'aixopluc del riu,
engull els crits
de les gavines errades.
Artifici i ficció, el poema.
Al canyar s'han podrit els camins."

(Poema "Espai de fangs", dins Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre. Valls: Cossetània, p. 47)

* * *

"La llum glaçada d'aquest mes cruel
allunya l'horitzó enllà dels límits de la veu,
l'instant atura el pas,
buida l'espai de moviment,
en fa del present enigma i memòria.
El temps flueix.
La paraula, en fixar el present, el fa passat, l'anul·la.
La destrucció del moment alhora el recupera,
en fa bellesa.
Paisatge escindit en triple imatge, plaer i turment.
Combat ritual per capturar el gest,
el camí o l'arbre en exercici estèril.
L'instant s'esmuny.
Ens resta l'esgarrif canviant d'idèntiques imatges,
una bella claror, identitat i màscara,
poesia i metàfora d'un paisatge aturat i lent."

(Poema "Temps escindit en triple imatge", basat en un text escrit a partir d'unes fotografies de Jep Colomé, dins Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre. Valls: Cossetània, p. 48)