Autors i Autores

Joaquim Carbó

Coberta de Interfase amb mosca

Interfase amb mosca.

Edat de lectura

Encara que Joaquim Carbó usa un llenguatge planer i senzill, la complexitat de l'estructura i de la història que transcorre entre el desig i la realitat fa que se n'aconselli la lectura a partir de segon cicle d'ESO i de Batxillerat.


Argument

Un jove informàtic, en una prova per poder accedir a una feina millor, coneix una mosca vironera, Lovecraft, que l'ajuda a aconseguir el lloc de treball. El desgavell comença quan la mosca, sense escrúpols, va sotmetent la voluntat del noi i arriba a suplantar, fins i tot, la noia de la seva vida.


Estructura

La narració s'inicia amb un conflicte que canvia la vida dels personatges d'una família que actua segons els models de la nostra societat. La història està narrada en primera persona i té un caràcter retrospectiu. El protagonista a vegades trenca el fil argumental per fer intervencions en situacions posteriors. Al començament sorprèn el fet que una mosca es pugui comunicar amb una persona; després, inquieta el fet que Lovecraft tingui voluntat pròpia i vulgui controlar la vida dels altres; finalment, el lector sent repugnància per la mosca en veure com planifica la seva reproducció. La tensió augmenta a mesura que el noi i la mosca aprofundeixen en la seva relació. Al final, la història torna al punt inicial i es reprèn la normalitat.


Tema

El desenvolupament de la trama suggereix diversos temes: els desitjos i les pors que s'instal·len en el pensament, els interessos i les necessitats de les persones, la submissió de la voluntat pròpia a la dels altres, els sentiments que s'experimenten en situacions extremes, l'estructura familiar com a realitat estable, la diferència entre el desig i la realitat...


Personatges

L'obra pretén descobrir la realitat interior dels personatges. El lector no coneix el nom del protagonista; només sap que pertany a una família conservadora i que mai no ha sobresortit per cap de les seves qualitats. Home de caràcter vulnerable, es deixa influenciar per la mosca, que li va creant una angoixa permanent. Finalment, decideix quin ha de ser el seu futur i acaba imposant la seva voluntat a la de l'insecte.

El pare i la mare del protagonista són un matrimoni amb els costums propis de la classe mitjana. El pare actua com el típic home que va al futbol i que se sent l'home de la casa. La mare adopta el paper de la dona protectora que vol que el seu fill tingui un futur millor que el seu i que veu en la Neus, la noia amb qui surt el seu fill, una rival i un perill per als seus plans.

La Neus és una noia que sap el que vol i que té moltes més iniciatives que el noi; sempre està disposada a afrontar els problemes. La seva personalitat contrasta amb la de la família del noi.

Lovecraft, la mosca vironera, és un personatge que es mou per interessos propis, però també és un personatge a qui la vanitat i la supèrbia superen i dominen.

Al contrari del que pot arribar a pensar el lector, Lovecraft no és la protagonista de l'obra, sinó el jove. La trajectòria del noi té més consistència: té feina fixa, viu amb la seva família i surt amb una xicota, és a dir, és una història de futur previsible. La mosca actua d'antagonista, controla la voluntat del noi i, per tant, és un element desestabilitzador.


Suggeriments didàctics

1. L'actitud del narrador té un pes important per a la comprensió del text. Un treball d'anàlisi de la veu del narrador i de les intencions dels diversos personatges durant la lectura en facilitarà la comprensió. En la mesura que el narrador controla allò que explica, avança el que succeirà:

"Amb aquella acció, entre humanitària i trapella, no em podia imaginar el llarg i contradictori camí que s'obria al meu davant, ple de complicacions i esperances. Un autèntic malson! " (p. 16)

D'aquesta manera es mantenen encara més actives les expectatives i hipòtesis que pot formular el lector. És convenient aturar puntualment la lectura del relat per fer reflexionar l'alumnat sobre la voluntat del noi, les intencions de Lovecraft i les reaccions dels personatges que envolten el protagonista. També es poden plantejar qüestions del tipus: Què creus que decidirà fer el noi, ara? Per què no esclafa la mosca d'una vegada? Què pensarà la Neus quan descobreixi la situació? Quines intencions té Lovecraft?

2. L'estudi psicològic dels personatges ajudarà els alumnes a comprendre la història. El conflicte desencadena reaccions diferents en els personatges, desitjosos de retrobar la tranquil·litat. Els sentiments del protagonista (protecció, abnegació, repugnància, fàstic) evolucionen a mesura que avança el relat. El narrador madura quan es capaç d'imposar-se a la voluntat de la mosca, quan troba la seva pròpia identitat.

L'anàlisi de la tècnica narrativa emprada en la descripció dels sentiments del narrador, (per exemple, el fragment de la pàgina 79) ajudarà el lector a interpretar millor el relat. Cal remarcar que els procediments literaris emprats per l'autor persegueixen la identificació del lector amb els sentiments del narrador:

"Tot i la falta d'esperit crític que experimentava en raó dels lligams que ens unien, no podia deixar d'experimentar certa repulsió quan veia la golafreria amb què es llançava sobre les matèries més putrefactes. De vegades, sentia una angúnia evident en adonar-me com ensorrava les potes en la superfície d'un color gris-verd amb escuma blanca d'un préssec que dos dies abans presentava l'aspecte més sa del món, la podridura del qual ella havia provocat amb les seves xuclades enverinades."

3. Conèixer l'autor i la seva col·laboració com a membre del col·lectiu Ofèlia Dracs ajudarà l'alumnat a situar l'obra dins d'un marc literari més ampli. Carbó posa a la mosca vironera el nom de Lovecraft, tot recordant el segon llibre d'aquest col·lectiu, Lovecraft, Lovecraft! (recull de relats de misteri), que alhora adopta el nom de l'autor de relats de por i de terror, Howard Phillips.

4. Els trets surrealistes tenen un lloc destacat en aquesta narració. Al contrari del que es pot arribar a pensar, la mosca és un personatge creïble, ja que l'autor en fa una descripció detallada i científica. Carbó posa en marxa la seva capacitat imaginativa quan dota la mosca de qualitats que li són alienes i, llavors, el relat esdevé increïble. Analitzar l'estratègia narrativa que un fet increïble canviï de sobte una realitat estable i veure com reaccionen els personatges davant d'aquesta situació pot servir de model per a produir textos curts amb una estructura similar a l'emprada en el llibre.


Proposta de lectura.