Empar Beatriu Martínez i Civera (València, 1914-1995), amb el nom de ploma Beatriu Civera, va ser una figura clau per a la recuperació de la narrativa al País Valencià dels anys cinquanta amb la publicació de relats breus a la revista Pensat i fet. Va ser la primera dona a publicar en un diari del País Valencià, concretament al diari La voz valenciana, i també la primera a publicar una novel·la en català a València.

Com a novel·lista, destaquen les novel·les Entre el cel i la terra (1956), Una dona com una altra (1961) i una d’encara no publicada però amb la qual va guanyar el premi Joan Senent de l’any 1969 titulada La crida indefugible. No va ser l’única de no publicada. Amb la novel·la Liberata va quedar finalista del Premi València de 1958 i amb Vells i novells dels Premis Octubre de 1974.

L’any 1961 guanya el Premi Víctor Català amb el recull de narracions breus titulat Vides alienes, una obra que marcarà un abans i un després i que li obrirà les portes de la redacció del setmanari El Temps. El seu últim llibre publicat serà l’any 1986, titulat Confidencial, també de narrativa breu. 

Nascuda al si d’una família de classe mitjana, Beatriu Civera sempre va apostar pel català com a llengua de creació, també en contextos de repressió. Implicada en la societat, va arribar a ser secretària de Lo Rat Penat amb Manuel Sanchis Guarner, i també a ser arxivera de l’Editorial 3 i 4. 

Pàgina elaborada per Álvaro Muñoz Hernández per a l'AELC

Documentació: Yasmina Ribera, «Beatriu Civera: una dona com una altra?», La Lectora, 2020; Raquel González; Bàrbara Muñoz; Yasmina Ribera, «La València de Beatriu Civera», Treball de Final de Màster de Professorat d’Educació Secundària Llengua catalana, Universitat de València, 2018.