La veritat sense casa

itinerari de la consciència — aquesta escriptura

dir la dificultat de ser — de l'ésser
escriure el conflicte d'escriure

bandejar tota temptació de mimesi
sol — el mot nu que diu el silenci

esmotxar poemes — a penes

deseixir-se — desaprendre
cercar l'essencial de l'essència

renunciar a la claredat per ser diàfan
comprendre que la profunditat rau a la superfície

no fer el poema perquè el poema ja és
no dir la llum perquè la llum existeixi

la immobilitat — per fer-ho tot

crear una llengua autònoma — intraduïble

cercar confluències — esquivar influències

la lentitud — la durada
la paraula — el buit

en el gran silenci del bosc — en la llum blanca de la pedra

(Del llibre Alta Provença. Lleida: Pagès editors, 2005, p. 9)
 

* * *

I

Callar el món.
Romandre
sol
amb la paraula
que malda per dir-se.

Ressò de silenci
doblant, només,
no més, el silenci de l'absent.

(Del llibre Destret. Vic: Emboscall, 2003, p. 7)

* * *

Escrius (el poema), vius.
Tractes d'endevinar el teu rostre
reflectit en el brocal d'aquest pou sec.
Recolzes el cap en una pedra
molsosa, et refugies en l'hospitalitat
antiga del silenci. Calles.

Ja no et proposes res més.

(Del llibre in nuce. Barcelona: Proa, 2000, p. 51)

* * *

La casa de la llum

I

camines a les palpentes — pel marge
travesses alzinars garrigues maresmes bladars

una avinguda d'oms — un camí d'aire
les fosques aigües de la memòria
un silenci enfollit

enllà de l'itinerari albires una clariana lluminosa — la casa de la llum

creus haver arribat a l'indret d'on vas partir

i com més t'hi atanses més sembla allunyar-se't

(Dins de L'arquitectura de la llum. Girona: Els llibres del segle - Poesia Sèrie Culip, 2012, p. 13)