La veritat sense casa

itinerari de la consciència — aquesta escriptura

dir la dificultat de ser — de l'ésser
escriure el conflicte d'escriure

bandejar tota temptació de mimesi
sol — el mot nu que diu el silenci

esmotxar poemes — a penes

deseixir-se — desaprendre
cercar l'essencial de l'essència

renunciar a la claredat per ser diàfan
comprendre que la profunditat rau a la superfície

no fer el poema perquè el poema ja és
no dir la llum perquè la llum existeixi

la immobilitat — per fer-ho tot

crear una llengua autònoma — intraduïble

cercar confluències — esquivar influències

la lentitud — la durada
la paraula — el buit

en el gran silenci del bosc — en la llum blanca de la pedra

(Del llibre Alta Provença. Lleida: Pagès editors, 2005, p. 9)

* * *

III

Descriure el tedi de la tarda,
l'abisme obscur de la por,

dir la solitud que el món vela,

les amargues aigües de l'origen.

(Del llibre Alta Provença. Lleida: Pagès editors, 2005, p. 15)

* * *

V

El silenci abrusador de la paraula
i la callada ombra de l'absent:
llengües de foc, remoreig
de l'aire en l’aire.

S'esquinça
el vel del temps.

(Del llibre Alta Provença. Lleida: Pagès editors, 2005, p. 17)

* * *

XXI

El poema t'habita
des de sempre.

L'escrius
el buides de paraules

per allotjar-hi el silenci.

(Del llibre Alta Provença. Lleida: Pagès editors, 2005, p. 33)