I

Callar el món.
Romandre
sol
amb la paraula
que malda per dir-se.

Ressò de silenci
doblant, només,
no més, el silenci de l'absent.

(Del llibre Destret. Vic: Emboscall, 2003, p. 7)

* * *

IV

Llum malalta
entre la boira:
mots no dits.

El so de la boira
damunt la terra glaçada:
sentiment del passat.

El passat enfront,
la boira-paisatge.

El so de la boira.

(Del llibre Destret. Vic: Emboscall, 2003, p. 10)

* * *

¿Cal dir-lo, el no-res?
(Aquest no res que a penes si és.)

Balbuceges, i el mot

davalla

per entre balbes mans
que la boira esborra:
impronunciable.

(El poema que has acabat:
la pàgina en blanc.)

(Del llibre Destret. Vic: Emboscall, 2003, p. 23)

* * *

Esborres
tot escrivint el silenci
i ets full blanc
sense ombra,
murada que sagna (sempre):
afany de ser un altre. L'altre.

(Del llibre Destret. Vic: Emboscall, 2003, p. 24)