Josep Colet i Giralt neix a Barcelona el 21 de desembre de 1935. Fill únic, va a l’Escola Ramon Llull del Guinardó. Es llicencia en Dret per la Universitat de Barcelona i exerceix d’advocat durant dos anys, fins que passa a treballar a l’empresa de publicitat on el seu pare fa de comercial. Té com a mestre el poeta de Súria Salvador Perarnau i Canal, a qui més tard dedica diversos estudis i publicacions. 

A les acaballes del franquisme, es dedica a l’ensenyament del català i a l’elaboració de diversos materials pedagògics destinats a l’aprenentatge de la llengua catalana. Inicia la seva carrera literària amb la publicació del seu primer llibre de poesia Poesies i sonets cruels (Primera part) (1972). Interessat per la poesia experimental, el 1988 publica El món de les tercines. Més endavant també escriu sobre assaig, filosofia i altres obres de temàtica humanística i científica. És seguidor i divulgador de l’obra de Lluís-Maria Xirinacs i, a partir d’aquest autor, el 2009 publica Globàlium poètic evolutiu, un llibre d’assaig i poesia sobre la filosofia globalista. Entre els seus llibres poètics experimentals cal citar Macumba (1996), fruit d’una estada al Brasil o Experiments i experiència: poesia (2008). Escriu alguns llibres a quatre mans amb altres escriptors com Esther Martínez Pastor, amb qui publica Estiu sense nom (1997).

És fundador del grup literari Poesia Viva que aplega periòdicament diferents poetes (Carles Duarte, Francesc Parcerisas, Joan Margarit, Enric Casasses, entre altres) a la Cova del Drac del carrer Tuset de Barcelona sota el seu mestratge i lideratge. Més tard funda el Club Cultural Calasanç i el Seminari d’Investigació poètica i filosòfica. Esdevé un gran activista cultural i un defensor incansable de la llengua i la cultura catalanes. Abans de la seva mort, el 15 de desembre de 2021, escriu Testament poètic, integrat per més de 200 poesies i que resta inèdit.

Va ser soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).