ESBÓS DE FIGURA ADORMIDA

A la Teia

Tornant de l'hospital el mateix dia
que hi entràveu en flor, tu i el til·ler,
t'has quedat adormida al llit de casa
en la llum orejada del capvespre.
Darrere el pàl·lid front de criatura
t'hi endevino el rebull de l’anestèsia,
el malson d'uns batecs descompassats,
d'una maneta resseguint-te el ventre…
Potser el somni, entre somnis, que algun déu
se m’emporta en un cigne ala-argentat
perquè li aboqui en una copa d'or
el licor que guardava per a tu.
Fas com si no et volguessis despertar
mentre durin el mal i la vergonya.

Cambridge, 16 vii 96

* * *

MEDITERRÀNIA

A Toni Vidal

S'estavellen les ones de la pedra
contra els immòbils farallons de l'aigua
alçant un núvol d'esquerdills de pedra
que sepulta els camins escrits en aigua.
Emergeix de l'abisme de la pedra
el vell drac adormit d'escates d’aigua
per sotmetre el reialme a llei de pedra
clavant-ne els fonaments en el sòl d'aigua.
De sobte, es lleva de l'ullastre el vent
que relliga reialme i drac al sol
i envia arreu les seves hosts de vent
que arrasin l'ombradís i el para-sol.
Al so de l'evangèlic crit del vent,
pedra, aigua i vent adoren junts el sol.

* * *

EQUINOCCIAL

De set en set arriba l'infinit,
on la ratlla es dissol entre dos blaus;
de dit en dit s'engruna l'esquelet,
on naufraga el record entre dos rius;
de segle en segle es gasten els planetes
per reunir-se al conflent de les partícules;
de pou en pou es fonen les pirites
per alçar el vol en curses parabòliques.
A la gàbia del tòrax, el parrup
del colom de la mort i els cops de cap
contra els barrots calcaris
no esmorteixen el bram de salvatgina
que descalça l'arrel i amarga l'ona
en revenir d'Enllà les aus primeres.

* * *

PEDRA ARCA

Traduint Petrarca

Et guio per camins sense atzavares,
pel bosc que només fressa ja el toixó,
al cim ventós de l'encinglat turó
on es fan cendra velles alimares;
t'ensenyo, pel camí, el parlar dels pares,
avidant, mot a mot, sàlvia i timó,
com si no fossis mestre i jo minyó
i el teu coratge ens hagués fet compares.
Perquè des de l'altura vegis néixer,
com rebrot en rabassa putrescent,
com plançó tendre en socarrada feixa,
la paraula de sang arborescent
que per florir un minut al sol vol créixer,
arbre de marbre sobre el monument.

* * *

BOSC DE TENTSMUIR

A Anna Crowe i Kate Pattullo

Arribo de la llum enlluernada
que, en haver fulgurat, tot ho consum,
a aquella que, per flama esmorteïda,
descobreix tots els caires del polsim.
En emergir d'una espessor profunda
i pressentir l'olor del mar proper
demano a qui m'ha dut per semblant senda
de ser lligat ben fort al tronc d'un pi:
aplegades en colla per la sorra,
un cor de foques fa ulular el seu cant,
fosca polifonia de la terra
que per a ell mateix es guarda el vent.
Al magre límit entre el gris i el verd,
mig debatent-m'hi, escolto el plany del nord.

* * *

PER A INFANTS

EL CASAMENT DEL LLAPIS I LA GOMA

Un llapis de dibuixar
i una goma d'esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.

En ser l'hora de la festa
ell va dirigir l'orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d'estirar
com un dia sense pa.

Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.

Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.