Època actual.
Manhattan.
Teulada d'un edifici en primer terme. Al fons es veuen els característics gratacels amb les finestres il·luminades. Hi destaca, just en el centre, l'Empire State Building. A la façana de la casa de la dreta, finestra del pis de JO. A la façana de la casa de l'esquerra, finestradel pis de BO. Des de totes dues finestres s'accedeix fàcilment a la teulada. Totes les entrades i sortides seran, òbviament, per les finestres.
Perquè quan comenci la representació es tingui la sensació que BO fa molta estona que s'està assegut a la teulada, l'autor suggereix que, quan el públic comenci a entrar a la sala, el teló estigui obert i l'actor ja sigui a l'escenari.

ESCENA PRIMERA

Abril.
Al cel, lluna minvant.
Els projectors de la part superior de l'Empire fan una llum groga i blanca (la il·luminació de Pasqua).
BO, assegut a la teulada.
Soroll de trànsit. De tant en tant, se sent la sirena d'una ambulància, dels bombers o de la policia.
Per la finestra de la dreta, entra JO.

JO: Fa estona que t'observo.

BO es tomba a mirar-se-la.

Quan t'he vist, he tingut un bon ensurt. Imagina-t'ho. Miro per la finestra, i et veig dret al terrat. No sabia què fer, si cridar-te, sortir a parlar amb tu, avisar... Quan t'has assegut, m'he tranquil·litzat, tot i que...

Pausa

Pensava que volies suïcidar-te.

BO: No.

JO es queda dreta al seu costat.

JO: Anava a cridar la policia.
BO: Per què?
JO: Ja t'ho he dit. Perquè pensava que volies suïcidar-te.
BO: I per què m'havia de suïcidar?
JO: No ho sé. No... No et conec i no sé si tenies motius...
BO: Si no em coneixes, per què has pensat...?
JO: No és corrent que algú surti a la teulada i s'hi assegui.
BO: Tu hi has sortit.
JO: Sí. Però jo ho he fet perquè tu...
BO: Has sortit perquè has pensat que anava a saltar al carrer? Plafff!
JO: No. No ho diguis, això. Només de pensar-hi... Mira, se'm posa la pell de gallina.

BO es posa dret.

No! No saltis!

BO: No penso pas fer-ho.
JO: I per què t'ha aixecat?
BO: Perquè me'n torno a casa.

JO seu.

(Inici de l'obra Davant l'Empire. Barcelona: Institut del Teatre, 1999, p. 19-21)