Villa Coppola introdueix per primera vegada Bellpuix, un dels elements centrals de l’univers literari de Xesca Ensenyat. Inspirat en Pollença i, especialment, en l’ambient mariner del moll on l’autora va créixer, aquest espai fictici esdevé una representació simbòlica de la vida quotidiana de la comunitat marinera i de les profundes transformacions socials, culturals i paisatgístiques que experimenta l’illa amb l’arribada del turisme. Aquest escenari i aquesta temàtica reapareixen al llarg de la seva obra, sovint sota altres topònims ficticis com País d’Urxella o Tarrella, i esdevenen un element recurrent en obres posteriors com Quan venia l’esquadra. La importància de Bellpuix dins la literatura catalana queda reflectida en la seva inclusió al Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans, de Joan-Lluís Lluís.