Xesca Ensenyat neix al Port de Pollença el 7 de novembre de 1951, en el si d’una família de pescadors.

La seva vocació d’escriptora es manifesta des de ben jove: amb només divuit anys publica el seu primer llibre, el poemari Ciutat de l’horabaixa, prologat pel poeta Josep M. Llompart. Tot i aquesta precocitat literària, l’autora es dedica a diverses professions al llarg de la seva vida. Després d’acabar el batxillerat a Palma, es trasllada uns anys a Barcelona, on inicia la carrera de Medicina. Sobretot, però, s’endinsa en l’àmbit literari i també polític, entrant en contacte amb autores com Maria Barbal o Maria-Mercè Marçal i forjant una ideologia d’esquerres. En el seu retorn a Mallorca, enceta un negoci d'articles de pesca al seu poble natal i compagina la feina a la botiga amb l’escriptura i la vida familiar. És mare de tres fills, entre els quals hi ha el també escriptor Marc Cerdó. 

La trajectòria literària de Xesca Ensenyat comença amb el poemari Ciutat de l’horabaixa i, tot i la bona acollida que rep, amb la inclusió de l’obra a l’exposició Irradiacions: La literatura catalana a les Illes Balears: El segle XX, l’autora farà un gir cap a la narrativa en totes les obres posteriors. Tot i això, continuarà escrivint poesia, principalment en el seu blog personal, L’hidroavió apagafocs, i en algunes revistes. 

El 1976 publica la seva primera novel·la, L’amagatall de guipur, guardonada amb el Premi Ciutat de Manacor. Un any després, rep el Premi de Narrativa Curta Miquel Duran pel relat Uns cabells mortalment obscurs. L’any 1984 publica la seva segona novel·la, Villa Coppola, que la consolida com una veu destacada del panorama literari català i obté el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga. Aquesta obra introdueix Bellpuix, l’espai fictici més representatiu del seu univers literari, inspirat en Pollença i inclòs al Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans, de Joan-Lluís Lluís. Bellpuix reapareix en altres obres, entre les quals Quan venia l’esquadra, guardonada amb el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil de 1992. Dos anys més tard, escriu Plexiglàs, finalista del Premi Josep Pla que, malgrat el reconeixement, no arribaria a publicar-se.

L’etapa daurada de Xesca Ensenyat té lloc durant la dècada dels 90 amb la publicació de diverses novel·les: Una moda fresqueta (1991), Massa vi per a un sol calze (1994), guanyadora del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa; Canvi de perruqueria i altres misèries (1995), Quaranta anys no són res (1997), publicat sota el pseudònim de Loleta Flors, a més de la ja mencionada Quan venia l'esquadra (1994), que el 2015 va ser representada com a monòleg teatral. 

Pòstumament, se n’han publicat dues obres més: Una altra vida (2012) i Babalusa, la medusa (2021), les dues editades pel seu fill Marc Cerdó. Aquesta última sorgeix de les publicacions setmanals en el seu blog L’hidroavió apagafocs, la creació del qual la convertí en pionera de la literatura digital. També se’n va fer una adaptació teatral dirigida per l’escriptor Carles Rebassa.

Finalment, més enllà de la seva trajectòria estrictament literària, Xesca Ensenyat desenvolupa una intensa activitat cultural i de compromís social, especialment vinculada a Pollença i a Mallorca. Durant la Transició democràtica participa en la fundació de la delegació pollencina de l’Obra Cultural Balear, de la qual fou la primera presidenta, i impulsa iniciatives de promoció cultural i lingüística en català, entre les quals destaquen El Gall, una de les primeres editorials locals en català de la nova democràcia, i la revista cultural L’Espira (1987), caracteritzada per un to original, irònic i crític i dedicada a temes com la literatura, la política, la cultura popular i la identitat mallorquina. D’aquest compromís cultural també formen part altres textos d’interès, com els pregons pronunciats a les festes patronals de Pollença (1987) i d’Alcúdia (1994), titulats Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i Alcúdia, pedres velles i nous llibres, respectivament, així com el pròleg de l’antologia Al cel sia! Poeta Maria Antònia Salvà (1981). 

Malgrat el reconeixement assolit, Xesca Ensenyat mantingué una presència discreta dins el panorama literari. No amagà mai, però, la seva mirada crítica sobre la realitat mallorquina, que expressà tant en les seves obres com en els articles d’opinió publicats en diversos mitjans escrits, com ara El País o Última Hora.

Xesca Ensenyat mor prematurament l’any 2009 a Inca. Tanmateix, deixa un llegat literari singular, així com un conjunt d’obres inèdites que mantenen viva l’expectativa que algun dia surtin a la llum.