Jaume
Fàbrega
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Jaume Fàbrega Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948). Nascut en un medi rural, va fer de pagès un temps; conjuminant el treball i els estudis, es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Historiador, crític d'art i escriptor. Deixeble d'Alexandre Cirici. Realitza la primera Tesi de Llicenciatura en català de la postguerra a la Universitat de Barcelona, amb la qualificació cum laude. Ha estat Professor d'Història de l'Art Contemporani i de Teoria i Tècniques de l'Art de la Universitat de Girona. Professor de Gastronomia i Direcció Hotelera i Director del Curs d'Enologia de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Imparteix i dirigeix cursos a la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de València, Universitat d'Alacant, Universitat Catalana d'Estiu, Universitat Occitana d'Estiu, Campus Internacional de la Llengua Catalana, Universitat Menéndez Pelayo, Escola de Tastavins del Gironès, Centre Cultural del Vi, Facultat de Medicina de l'Hospital Trias i Pujol (cursos de doctorat), Universitat de Vic (màsters) i realitza conferències en altres universitats i escoles d'estiu i diversos centres acadèmics culturals.

Membre de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), de l'AICA (Associació Internacional de Crítics d'Art), de la FIJET (Federació Internacional de Periodistes de Turisme), del CEHA (Comitè Espanyol d'Història de l'Art), Junta de Disseny del FAD, de la Junta Directiva de l'ACPETUR (Associació Catalana d'Escriptors i Periodistes de Turisme) i membre fundador de l'ACCA (Associació Catalana de Crítics d'Art). És soci de la Fundació Reeixida i membre d'honor de diverses entitats gastronòmiques –Societat Gastronòmica del Pirineu, Associació de Sommeliers de Catalunya, Confraria de la Bóta de Sant Ferriol, Confraria de Sant Miquel de les Vinyes–.

Durant el franquisme, fou un actiu militant cultural, sindical i polític (primera celebració a Banyoles de l'11 de Setembre, Marxa de la Llibertat, Assemblea de Catalunya a Banyoles, Tint-2, ADAG-Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona), MACPC-Museu d'Art Contemporani dels Països Catalans, grups dels quals en fou membre fundador. Participa en diversos actes i manifestacions patriòtiques arreu dels Països Catalans i a Occitània (Aplec del Puig, 9 d'Octubre, Diada de les Balears, col·laboració amb els Casals Jaume I). Participa, com a orador, en nombrosos actes unitaris a favor de la llengua, per la llibertat de patriotes represaliats i per la llengua catalana.

Participa en diversos congressos, en panels i jurats de tast, jornades tècniques. Realitza tasques d'assessoria i consultoria gastronòmica per a diversos ajuntaments, per a la UAB i altres centres culturals o acadèmics. Disseny d'àpats temàtics o sopars medievals, presentació d'un espectacle propi sobre el trobador Guillem de Cabestany ("El cor menjat") i ha comissariat diverses exposicions d'art, disseny i gastronomia.

Jaume Fàbrega va fundar i dirigir la col·lecció de llibres de gastronomia "Bona Vida" (Empúries), i va dirigir "Pèl & Ploma" (La Magrana).

Ha col·laborat i col·labora des de fa temps en nombrosos mitjans de premsa escrita, com ara El Temps, Serra d'Or, Diari de Girona, Avui, El Correo Catalán, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Punt, Nou Diari, El Observador, Canigó, Presència, El Món, Set Dies, Revista de Girona, Mètode, Notícies de llengua i treball, Batik, Gazeta del Arte, Mobelart, Arteguía, La luna de Madrid, La semaine du Roussillon, Bouquet, Mesa y más, Restauradores, Vivir el vino, La cuina, Girona Gastronòmica, Descobrir cuina i ha realitzat programes de ràdio a RNE, Ràdio 4 (amb J. M. Bachs i Xavier Foz), Catalunya Ràdio (els matins amb Gaspar Hernàndez, "Postres de músics"), Catalunya Cultura, Com Ràdio i altres mitjans.

Jaume Fàbrega és considerat el primer autor gastronòmic de Catalunya, amb més de seixanta llibres publicats, entre ells obres enciclopèdiques de referència com La cuina catalana, en 9 volums; La cuina mediterrània, en 3 volums; La cuina del món, en 3 volums; La cuina. Gastronomia tradicional sana, en 4 volums; Traditional catalan cooking, El gran llibre de la cuina de les àvies, monografies sobre herbes i espècies, peixos, embotits i la cultura del porc, el pa amb tomàquet, licors i ratafies, sopes, etc. També ha publicat monografies regionals sobre la cuina de Girona, Menorca, Mallorca, estudis i assaigs d'història de l'alimentació, antropologia, literatura i comensalitat, com Els quatre elements i les arrels del menjar, La cuina de Josep Pla, Dalícies. A taula amb Salvador Dalí, Nació i deglució (premi Josep Vallverdú), La cultura del gust als Països Catalans (premi Rovira i Virgili), La cuina medieval. A taula amb Francesc Eiximenis, La cuina del país dels càtars, El convit del Tirant. Cuina i comensalitat, de l'Edat Mitjana a Ferran Adrià (premi d'Assaig Sant Miquel d'Engolasters, Andorra) o Taronges de Xàtiva Cavallers, cuiners i papes: orígens i apogeu de la cuina valenciana (Premi d'Assaig C. Sarthou, Xàtiva). El seu llibre La cuina del peix ha estat seleccionat a l'Exposició Internacional del Llibre de Cuina de Beijing, 2007-2008.

Jaume Fàbrega ha estat distingit en 5 ocasions amb el "Premi al millor llibre" dels Gourmand World Cookbook Awards; Premis Robert de Nola i Jaume Ciurana de periodisme gastronòmic, Premi d'Assaig de Nits Literàries d'Andorra (1996, 2006), finalista del Josep Vallverdú d'Assaig i Premi Rovira i Virgili d'Assaig i Premi d'Assaig C. Sarthou, Xàtiva, 2006.

Li han estat atorgat diversos premis populars, entre ells el Jaume I de la Franja o la Flama de la Llengua-CAL , seleccionat amb Miquel Martí Pol i Enric Valor al Premi de Normalització Lingüística de l'ADAC, Girona, per la seva aportació als valors culturals cívics.



--------------------