En El nombre de la rosa Umberto Eco mostró lo que puede dar de sí literariamente un monasterio como escenario de misterios e intrigas y, a la vez, como foco de cultura y religiosidad. El ambiente y los personajes monacales han atraído a muchos escritores que han optado por encuadrar allí sus argumentos. Un caso reciente es el de la autora Reyes Calderón, que sitúa su novela Los crímenes del número primo (RBA) en el monsterio de Leyre. Ahora son dos novelas catalanas enmarcadas en otros tantos recintos monacales las que llegan a las librerías: El monestir proscrit (Columna), de Maria Carme Roca, y El monestir de l'amor secret (Proa), con la que Maria Dolors Farrés quedó finalista del premio Sant Jordi. […]

En El monestir de l'amor secret […], Maria Dolors Farrés construye una historia de amor homosexual entre dos frailes del monasterio osonense de Sant Llorenç del Munt. La acción transcurre entre 1378 y 1381 y el sustrato de la novela son el cisma de Occidente y los rebrotes de la peste negra. "La primera idea la tuve hace veinte años, cuando me llamó la atención que, en el listado de priores de Sant Llorenç había uno que en el siglo XIV había huido", dice la autora, que debuta literariamente con este libro.

Los personajes de la historia —con ecos del Llibre d'Amic e Amat luliano— son dos jóvenes frailes agustinos: Galzeran de Monsingle, el culto médico del cenobio, y el traductor Berenguer de Vallclara, que llega para trabajar con él trasladando al catalán vulgar varias obras latinas del arte médica. En el marco de la confusión en que está sumida la Iglesia debido al cisma papal, la autora construye con delicadeza y buen pulso narrativo el proceso evolutivo de la relación entre ambos personajes, desde la dura y la dolorosa batalla inicial con la propia conciencia religiosa hasta la aceptación y realización plena del sentimiento. "Esta es una historia de amor absoluto. He querido mostrar cómo un personaje que piensa determinadas cosas con mucha convicción, por un proceso psicológico puede llegar a pensar lo contrario."

(Rosa Maria Piñol. La Vanguardia, 23 de febrer de 2008)
 

* * *
 

La trilogia de novel·les medievals de l’escriptora catalana Maria Dolors Farrés és una de les aportacions més destacades de la narrativa catalana contemporània que té com a escenari central l’entorn del monestir de Sant Llorenç del Munt, a les Guilleries osonenques. Aquesta saga, treballada per l’autora durant més de tres dècades, està formada per tres títols que es poden llegir de forma independent però que, junts, ofereixen un retrat ric i complex de la societat medieval: El Càstig, L’hora quieta i El Gran Desordre.

Tancant la trilogia, El Gran Desordre relata el lent final del monestir de Sant Llorenç entre els segles XIV i XV, quan les pressions externes – com les epidèmies repetides de pesta, la inestabilitat social i els conflictes dins de l’Església – porten a una crisi d’identitat tant per als frares com per a la societat que els envolta. La novel·la retrata com aquest monestir ja famós de la comarca entra en una època de desordre creixent, amb un grup reduït de frares que lluiten per sobreviure i trobar sentit en un món que canvia radicalment. Farrés, amb una prosa elegant i documentada, aprofita aquest marc per oferir reflexions sobre el lloc de la dona, la fragilitat de les institucions religioses i les tensions humanes dins d’un context històric profundament traumàtic.
Una contribució notable a la literatura catalana

L’obra de Maria Dolors Farrés destaca per la seva ambientació històrica rigorosa, la profunditat psicològica dels personatges i la capacitat de fer que esdeveniments i conflictes del passat ressonin amb preocupacions actuals. Tot i que cadascun dels títols té una entitat pròpia, la lectura conjunta de la trilogia permet traçar un recorregut complet pels altibaixos de l’Edat Mitjana a l’entorn d’Osona, desafiant les convencions i connectant amb temes universals com l’amor, la identitat, la fe i la resistència davant la incertesa.

(Revista de Vic. Febrer de 2026)