[Narcís o l’onanisme] La novel·la Narcís o l’onanisme és una brillant reflexió sobre la vida cultural valenciana, sobre el desànim d’un periodista lletraferit que s’enfronta a l’enfonsament de tot un país. Carles Fenollosa, amb la figura de Narcís Almudéver, ha creat un personatge potent i seductor, un home torturat pel seu inconformisme, per la seua incapacitat per a doblegar-se, i que conserva la dignitat fins i tot en els moments més difícils...

(...) En general, impera un amor desesperançat a la ciutat de València, als seus carrers i a la seua història. Una malenconia una mica tràgica, agredolça, que fa que acabem la lectura amb el cor en un puny. (...) Desorbitat, tremend, busca-raons, gamberro Narcís! Llegiu-lo i feu-li costat.

(Martí Domínguez: "Carles o la soledat del corredor de fons", ElDiario.es, 2019. Llegir l'article complet)

* * *

[Irreductibles] Carles Fenollosa és, per tant, un lletraferit, algú que et pot escriure una novel·la o endinsar-se amb la mateixa facilitat en la literatura valenciana del segle XVI i en la del XIX. I això és el que fa a Irreductibles, fer un assaig panoràmic començant pels orígens i arribant fins a hui mateix. I parla de literatura, i fa història de la llengua. I, en fer-ho, no només interpreta i enllaça sinó que conta una història, fa una mena de novel·la coral (...) Per moments un té la sensació que està llegint la narració d’un joc d’aquests de civilitzacions, una grandiosa Crònica General, amb suspens i caigudes, amb emoció.

(Jesús Peris Llorca: "El que sabia aquell xiquet de Benimaclet", Caràcters, 2023. Llegir l'article complet)

* * *

Fenollosa ha elaborat una obra explicant els passatges del nostre passat com ningú ho havia fet fins ara, d’una manera clara, entenedora, propera, fàcilment llegidora, amb un llenguatge àgil i dinàmic, que t’atrapa com si fora una novel·la, amb abundants notes d’ironia, ús d’expressions col·loquials, pròpies de l’oralitat, i que busquen la complicitat del lector. Estem davant d’un narrador excepcional, com ja havia demostrat en obres com Narcís o l’onanisme, que va ser Premi Lletraferit de Novel·la el 2018, i que ara torna a demostrar en una obra de caràcter assagístic.

(Josep Daniel Climent: "A propòsit d’Irreductibles: conéixer la història per a construir el futur", La Vanguardia, 2023. Llegir l'article complet)

* * *

Parafrasejant Josep Pla, el nostre país segurament és aquell on la preocupació pels orígens i el futur de la llengua és omnipresent. (…) Amb una mirada més històrica i identitària, Carles Fenollosa (València, 1989) repassa amb brillantor incisiva les moltes vicissituds d’aquest idioma que al sud de la Sénia pren el nom de valencià.

(Jaume Claret: "De narrativa catalana a poesia, passant per ‘true crime’, ‘best sellers’ o literatura infantil i juvenil", El País, 2023. Llegir l'article complet)

* * *

"Soc Jesús Martorell i vaig vore el meu primer mort als 9 anys", llegireu a l’inici, i ja no podreu parar: l’alegre força narrativa de Guerra, victòria, demà fascina sense perdre mai l’agilitat ni el poder persuasiu, la seva potent emoció pertorba, la delicadesa de l’epíleg et deixa un embriagador pòsit de melancolia, i a la fi, gràcies a la màgia novel·lesca de Carles Fenollosa, la plaça de Pellissers, enderrocada poc després d’haver acabat la guerra, centre neuràlgic de la joventut i la memòria del protagonista, es torna a erigir davant nostre com si res no s’hagués destruït i tot i tothom continuessin vivint.

(Ponç Puigdevall: "Carles Fenollosa més enllà de la novel·la històrica a ‘Guerra, victòria, demà’", El País, 2025. Llegir l'article complet)

* * *

Perquè és ahí, en eixe fraseig que rebla sense descans sobre el lector, quallat d’escepticisme i d’ironia (i d’una certa i falsa innocència), on va depositant-se, com un bombardeig permanent, la veritat de les coses, de les seues coses, les del protagonista: la ciutat perduda de la joventut i de les places de Pertusa i Pellissers, devastades pel temps; les persones volgudes però també la vinculació sentimental de la qual Martorell fuig permanentment; la fascinació (discreta, com tot en ell) pel món que pot recórrer però del qual s’adolorix per la condició d’apàtrida errant; l’estranyesa i l’enyor discret quan es produïx el retorn (“ha vingut, però no ha tornat”) a una València que en els anys 60 ja és en tantes coses irreconeixible; i el final com un descans merescut, saturat de tant d’allunyament i de tantes renúncies. (...) L’encara molt jove Carles Fenollosa, autor abans de brillants, profunds i desenfadats assajos, però també d’una novel·la irreverent i genial com Narcís o l’onanisme (Premi Lletraferit 2018), presenta ara, amb este llibre de qualitat inusual, candidatura a quasi tot, convertit, gràcies al seu instint, talent i versatilitat, en una de les realitats amb més projecció, present i futur de les lletres valencianes.

(Toni Sabater: "La guerra, la victòria i el demà de Carles Fenollosa", revista Lletraferit, 2025. Llegir l'article complet)