Autors i Autores

Lluís Ferran de Pol
1911-1995

Pòrtic

Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, Maresme 1911-1995). Narrador i novel·lista. És un dels narradors més notables de la literatura catalana del segle XX.

Des de molt jove, sota el mestratge de Joaquim Ruyra, participa en diversos concursos literaris on és premiat. Intervé activament en la Guerra Civil com a voluntari de l'exèrcit republicà fins que, amb la derrota, es veu obligat a exiliar-se primer a França i després a Mèxic, on col·labora al diari El Nacional. El 1943 funda, amb altres escriptors catalans, una de les revistes més rellevants de l'exili, Quaderns de l'exili. Amb el periodisme augmenta el seu interès per les cultures precolombines i afua el seu estil sobri i elegant ensems.

A finals de 1948 retorna a Catalunya i s'instal·la a l'Arenys natal on exerceix un mestratge important sobre la generació més jove. Les seves primeres obres publicades tenen una clara influència de l'etapa americana, sobretot la novel·la Abans de l'alba (1954) i el llibre de narracions La ciutat i el tròpic, premi Víctor Català de narrativa, en què mostra l'interès pel mite i trasmuda la lògica habitual dels fets, en una línia literària que s'allunya del relat testimonial de l'exili. Més tard publica la novel·la de temàtica catalana Miralls tèrbols (1966), una reflexió pessimista sobre l'existència humana, i la traducció d'El vell i la mar (1966) d'Ernest Hemingway, un dels seus escriptors més admirats.

A partir dels anys seixanta és freqüent la seva col·laboració a la premsa en català, tant a diaris com a revistes. Un recull dels contes infantils que hi escriu són editats posteriorment a Entre tots ho farem tot (1982).

El 1986 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.



Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC.
Fotografies: Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar.