Jordi Ferrer Gràcia neix a Berga el 1964. Passa la infantesa i primera joventut en diverses localitats de Catalunya i Andorra, per raons familiars. S’instal·la a Barcelona a partir dels divuit anys, per cursar-hi estudis universitaris i ja no se’n mourà. Es llicencia en Filologia Catalana per la UB el 1987, i des d’aleshores ha estat professor de llengua catalana i literatura en diverses escoles i instituts de Barcelona i rodalia. Des de 2024, està jubilat.

Des de sempre, ha escrit poemes i peces teatrals, i algunes d’aquestes obres han obtingut un premi i han estat publicades, però no ha estat fins als últims anys que s’ha dedicat intensament a la producció de sonets (més de 1000), que ha agrupat en 25 llibres, i de narracions curtes, agrupades, fins ara, en cinc volums.

Entre els treballs de la primera etapa, on es dedicava molt esporàdicament a la producció literària, destaquen la traducció de la comèdia italiana Clícia, de Maquiavel, amb la qual va guanyar el Premi de Traducció Josep Maria de Sagarra 1988, atorgat per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, i publicat per la mateixa institució dins la “Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal”, així com dues comèdies, El triomf imaginari i Cafè, amb què va guanyar els premis “Castelló a escena 2001”, atorgat per l’Excm. Ajuntament de Castelló, i publicat el 2002 dins la col·lecció de Teatre de “Biblioteca Ciudad de Castellón”, i “Miquelet de Teatre” 2007, atorgat per la Societat Coral El Micalet, de València i publicat el 2008 per Editorial Denes, respectivament. 

Quatre altres comèdies d’aquesta època han obtingut premi al Concurs de Textos Teatrals Vila de Gràcia, en diverses de les seves convocatòries.

És autor dels poemaris Prou Ventolín (2018), Dolça llar de l'infern (2018), Carn estranya (2019), Galleda (2021), Vides vívides (2022), Allò que realment preocupa els ciutadans (2023), Licor de garrafa (2023), Plans de fuga (2024) i Calaixera (2025).