"Cançoner és el "testimoni estremidor fet del record de la companya desapareguda". Però aquesta desaparició, essent tan real, no és acceptada mai pel poeta [...]. Sempre hi ha per a ell, no una esperança, sinó una al.lucinació del retorn. La dona estimada li ha estat merament arrabassada i cal que torni al món on ella pugui residir, recuperada i sempre igual, a punt de reprendre una vida que ha estat interrompuda per una absència intolerable."

(Joan Triadú, Avui, 20.III.1977)