OBRA NARRATIVA

Trenc d’alba 

No voldria de cap manera suggerir que Víctor Gayà hagi escrit amb Trenc d’alba una novel·la filosòfica (malgrat que no sols no soc contrari a aquest tipus de novel·la sinó que desconfio de les novel·les sense filosofia), ja que l’estil narratiu és d’un escriptor expert que defensa el tema amb una desimboltura que amb les traces de l’oralitat deixa servir sense afectació el contingut humà amb tota la seva profunditat. […] El narrador té mà per escriure amb un nivell de llengua (de la mena que solen gastar els escriptors mallorquins) que avui, malauradament, hem de tenir per envejable amb relació al to més corrent. […] Una història veraç i commovedora.

(Joan Triadú. Avui. Cultura, 8 de juliol de 1999)
 

* * *
 

Víctor Fox

Víctor Gayà construeix una novel·la on es busca que la lectura ocasioni la incertesa: el nom de l’autor, i el del narrador i protagonista coincideixen i es juga amb l’ambigüitat en convertir l’autèntica biografia literària de “Víctor Gayà” en un element rellevant de la ficció. Víctor Fox és una novel·la que dibuixa amb valentia els efectes perniciosos del fracàs.

(Ponç Puigdevall. El País. Quadern, 18 de juliol de 2002)
 

* * *
 

Cercle enigmàtic

En el cas de Cercle enigmàtic ja ens basta el primer centenar de mots per comprovar que l’autor fa ús d’un llenguatge, ric i precís, i d’un estil, sec i laberíntic, però tan clar com un vidre transparent, que no estan sotmesos a cap llei imposada per un convencionalisme fat.

(Damià Pons: “Les idees i les ficcions”, Última Hora, 1 d’octubre de 2005)
 

* * *

Cabres

Cabres és una proposta brillantíssima que combina amb encert la reflexió filosòfica, el retrat generacional, la metaliteratura, l’epifania mística i els crims més negres.

(Jaume C. Pons Alorda. ARA Balears, 13 d’abril de 2024)

* * *

A banda de l’interès creixent que suscita la història, allò que converteix aquesta novel·la en una obra singular, al marge dels cànons, és la prosa elegant i encisadora de Gayà, un corrent hipnòtic i sempre exquisit que ens atrapa des de l’inici.

(Pere Joan Martorell. Última Hora, 15 d’octubre de 2023)
 

* * *

La copa buida de Mahler

Gayà, amb una prosa meticulosa i detallista, construeix un univers divers i calidoscòpic que connecta amb el lector per mitjà d’una narrativa impecable en la descripció de personatges i ambientació. La prosa de Gayà és una celebració literària que convida a la reflexió i a l’apreciació de les complexitats de l’existència humana.

(Pere Joan Martorell. Última Hora, 9 de febrer de 2025)

* * *

OBRA ASSAGÍSTICA

El tema presenta un interès que no es pot satisfer amb vaguetats o autoreferències. Víctor Gayà s’hi havia sentit atret fins a tal punt que no pogué evitar un itinerari substancial per la filosofia, la psicologia, la sociologia... en cerca de més llum i de major perspectiva. Escrit amb la solidesa del savi i la lleugeresa del bon escriptor.

(Guillem Frontera. ARA Balears, juliol de 2016)

* * *

OBRA POÈTICA

Petit patit país

Si una sensació recorre aquests versos, aquesta és la de desintegració, de pèrdua d’espai, de consistència física, de realitat mental assetjada a preguntes que fan cada cop més difícil d’expressar l’entitat quan el que identifica es disgrega, i el discurs moral no basta a sostenir-ho tot contra el magma invasor i inabastable del discurs polític, el gran camuflador de la tenebra.

(Anton M. Espadaler. El País. Quadern, 13 de juliol de 2000)
 

* * *

Com la sequera

Amb la publicació de Com la sequera, Gayà ha assolit una gran excel·lència […]. El llibre és intel·ligent i subtil perquè planteja de manera directa i abrupta el tema de la pròpia mort del poeta per parlar-nos, en definitiva, de la vida i no de la seva fi o extinció.

(Sam Abrams. Avui. Cultura, 11 de gener de 2006)

* * *

Porta trencada

Escriu amb les paraules enceses per l’experiència, per la saviesa de l’home que analitza, que desgrana, que arriba al moll dels significats, i s’adona que la felicitat, diguem-li èxit, no és possible sense la renúncia, si de cas arriba a través del deseiximent, la negació i el fracàs.

(Antònia Vicens. Caràcters, núm. 56, estiu 2011)

* * *

Rèquiem

El Rèquiem de Víctor Gayà pone palabras a este viaje que él vive como un encuentro. La paz desmaterializados al fin, libres de las guerras que son la vida. Y Mercè Pons pone notas a este tránsito que es un océano. Uno y otra sintonizados en un registro donde apenas aparece la agitación, en un discurso minimalista donde cada elemento es un hallazgo.

(Emilio Gené. Última Hora, 15 de març de 2018)

* * *

Retorn a l’obert

El poeta imposa una veu molt propera a la del filòsof i va desgranant un diàleg intens i profund. La paraula, la identitat personal i col·lectiva, la certesa enfront dels dubtes, la sentència propera a l’aforisme, el mite acarat a la realitat multifactorial, l’estranyesa i la singularitat, la ràbia davant la ignorància... flueixen entre aquests versos ben apamats i harmònics.

(Pere Joan Martorell. Última Hora, 22 de març de 2020)