Víctor Gayà neix a Palma l’any 1952. Es llicencia en Psicologia a la Universitat de Barcelona i s’especialitza en psicologia educativa amb una tesi titulada Categorització i estereotip en un centre d’ensenyament mitjà. L’any 1989 realitza el programa d’entrevistes Com és qui a Ràdio Calvià, entrevistes que són publicades per l’Ajuntament amb el títol Gent entorn a Calvià (1990).

Fa el salt al món editorial l’any 1995 amb la publicació de Manual per protegir-se de mestres i educadors, un llibre irònic sobre la inclinació irreprimible a ensenyar, influir i adoctrinar. Dos anys després publica les converses amb Jaume Santandreu, l’escriptor i controvertit activista defensor dels marginats, amb el títol de Jaume Santandreu. El sexe del profeta (Lleonard Muntaner, 1997).

Al llarg de la seva trajectòria literària, conrea diversos gèneres. En narrativa, el 2002 publica Víctor Fox, una novel·la en la qual el mateix autor es converteix en personatge i confessa que tota l’obra que publica en realitat ha estat escrita per una altra persona. Gayà també signa les novel·les El tall de les tisores (El Gall Editor, 2016), un retrat ple de llums i ombres sobre la mare plantejat sense concessions, i Cabres (Nova Editorial Moll, 2023), on, a partir de la pretensió del protagonista d’experimentar la soledat i en ella “la dignitat de l’home sol”, s’esdevenen un seguit de situacions que converteixen en thriller el que semblava plantejar-se com a novel·la psicològica. Addicionalment, amb l’editorial Lleonard Muntaner, edita dos conjunts de relats: L’últim métar (2013), on estableix una analogia entre la meteorologia i la psicologia, i La copa buida de Mahler (2024), escrit a partir de situacions i registres diversos i on s’explora el sentiment contemporani del fet tràgic, des de la tragèdia quotidiana de l’home comú, fins a la mesquina tragèdia de l’home important. Sobre el tema del fracàs, el 2016 publica l’assaig La llum entre les dernes. Una axiologia del fracàs.

En poesia, la seva primera publicació porta per títol Morfologia d’una femme semàntica (1998), recull on la veu poètica estableix una relació eròtica amb la paraula. Posteriorment, publica Petit patit país (2000), una visió en vers lliure d’un país, Mallorca, que no hauria defensat amb prou decisió la seva identitat com a poble i com a cultura. El 2004 escriu Com la sequera, una obra en què la veu del poeta qüestiona el culte a la mort i la fossilització dels morts per centrar-se intensament en la vida; el segueixen els poemaris Porta tancada (Lleonard Muntaner, 2011), en el qual reflexiona sobre la llum del fracàs i l’enlluernament de l’èxit; i Variacions Niemöller (2016), a partir del conegut poema-sermó de Martin Niemöller, desenvolupa una sèrie de variacions entorn del compromís personal, cívic i social. El 2007 tradueix al castellà l’antologia poètica El mecanisme del temps de Miquel López Crespí, publicat per Calambur Editorial.

Dos dels seus reculls poètics compten amb versions musicades. El 2018 es presenta Rèquiem, publicació que inclou un CD amb música de Mercè Pons. La composició Rèquiem per a quartet de corda i lectura dramatitzada és estrenada pel Quartet Studium Aureum al Teatre Mar i Terra de Palma el 10 de març del 2018. El 2021 presenta Thálamos, volum que aplega un breu assaig sobre el despreniment i el desig d’oblit, un conjunt de textos en prosa poètica sobre aquesta temàtica, i els poemes per a la cantata homònima composta per Mercè Pons. La cantata Thálamos és estrenada a l’Auditori del Conservatori de Palma per Studium Aureum el 20 de març de 2022. El 2025 s’editen les converses amb el director de cor i orquestra, i fundador de Studium Aurem, Carles Ponseti, amb el títol Carles Ponseti Verdaguer. Aire entre les notes.

El 1999 rep el premi Roc Boronat de novel·la per Trenc d’alba, un relat en què el narrador vetlla les darreres hores de vida del seu pare i rememora, d’una manera crua i afectuosa a la vegada, les seves relacions. El 2005 és guardonat amb el premi Alexandre Ballester de narrativa amb Cercle enigmàtic, una novel·la en què el temps i les situacions semblen fugir de les coordenades reals per endinsar-se en la subjectivitat del desig. El 2006 és premiat amb el Ciutat de Mollerussa per la novel·la La vida perdurable de Salvador Duran, un relat escrit íntegrament en temps verbals de futur o amb connotacions de futur que tracta sobre una suposada necessitat de perpetuar-se. El 2019 obté el Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom per Retorn a l’obert, obra que proposa un escepticisme radical sobre el qual edificar una positiva i independent concepció del món.

Col·labora a diversos mitjans com el diari Última Hora (1998-2025), el quadern cultural S'Esclop (2002-2009), la revista Lluc (2005-2006) i el setmanari El Temps (2006-2013), en aquests dos darrers amb crítica literària. També col·labora habitualment en el programa A les tres arreglam el món d’IB3 Ràdio (2009-2011).

Durant els anys 2001 i 2002 forma part de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i és membre del Consell Social de la Llengua Catalana de les Illes Balears (2002-2003). Imparteix diversos tallers d’escriptura i escriptura memorialística amb especial incidència en els aspectes dinàmics i motivacionals: Centre Cultural de la Misericòrdia (2003 i 2005); Fundació “la Caixa” (2005-2007).

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.