Petit patit país

Si una sensació recorre aquests versos, aquesta és la de desintegració, de pèrdua d’espai, de consistència física, de realitat mental assetjada a preguntes que fan cada cop més difícil d’expressar l’entitat quan el que identifica es disgrega, i el discurs moral no basta a sostenir-ho tot contra el magma invasor i inabastable del discurs polític, el gran camuflador de la tenebra.

(Anton M. Espadaler. El País. Quadern, 13 de juliol de 2000)
 

* * *

Com la sequera

Amb la publicació de Com la sequera, Gayà ha assolit una gran excel·lència […]. El llibre és intel·ligent i subtil perquè planteja de manera directa i abrupta el tema de la pròpia mort del poeta per parlar-nos, en definitiva, de la vida i no de la seva fi o extinció.

(Sam Abrams. Avui. Cultura, 11 de gener de 2006)

* * *

Porta trencada

Escriu amb les paraules enceses per l’experiència, per la saviesa de l’home que analitza, que desgrana, que arriba al moll dels significats, i s’adona que la felicitat, diguem-li èxit, no és possible sense la renúncia, si de cas arriba a través del deseiximent, la negació i el fracàs.

(Antònia Vicens. Caràcters, núm. 56, estiu 2011)

* * *

Rèquiem

El Rèquiem de Víctor Gayà pone palabras a este viaje que él vive como un encuentro. La paz desmaterializados al fin, libres de las guerras que son la vida. Y Mercè Pons pone notas a este tránsito que es un océano. Uno y otra sintonizados en un registro donde apenas aparece la agitación, en un discurso minimalista donde cada elemento es un hallazgo.

(Emilio Gené. Última Hora, 15 de març de 2018)

* * *

Retorn a l’obert

El poeta imposa una veu molt propera a la del filòsof i va desgranant un diàleg intens i profund. La paraula, la identitat personal i col·lectiva, la certesa enfront dels dubtes, la sentència propera a l’aforisme, el mite acarat a la realitat multifactorial, l’estranyesa i la singularitat, la ràbia davant la ignorància... flueixen entre aquests versos ben apamats i harmònics.

(Pere Joan Martorell. Última Hora, 22 de març de 2020)