Rafa Gomar va nàixer a Gandia, la Safor, en 1955 i actualment viu a València. Va cursar estudis de Magisteri a l'Escola del Professorat d'EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l'Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l'Educació de València. Va exercir de mestre a l'escola pública durant cinc anys i va ser professor de Llengua i literatura catalana en els cursos de l'ICE a la Marina Baixa i a València. Des de 1987 treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a corrector, redactor i traductor.

La seua trajectòria literària es centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d'obres com ara Les quotidianies d'Arístides (1981), I nosaltres com la pols dormíem dins d'un calaix (1984) i Saxo (1987).

Pel que fa a la narrativa, ha publicat el diari Donato, 2,27 (1988), Hipòtesi (1991), Legítima defensa (1991) –Premi Víctor Català i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians–, En blanc i negre (1995) i Viure al ras (2000). L'any 2003 va guanyar el XXXIX premi Recull-Joaquim Ruyra de narrativa amb l'obra Batecs, que ha estat publicada en l'any 2004; i en aquest mateix any va publicar també la novel·la curta Rin. Amb tot, les històries d'aquests llibres són escenes quotidianes de la nostra realitat personal i social, tractades amb una diversitat tècnica i lingüística que ambiciona retratar i interpretar l'època en què vivim i expressar-la amb la varietat en què es troba conformada, així com reflectir la perplexitat existencial d'unes persones i una societat sotmeses a les lleis d'un ordre que sovint els desvirtua. Les narracions d'aquest autor reclamen l'emoció, l'atenció i la reflexió sobre comportaments i qüestions que assumim amb la naturalitat amb què el cor ens batega.

Continua la trajectòria literària amb la publicació del recull de relats Exercicis respiratoris (2005), amb el seu segon dietari, que titula Vianant (2006), i amb la novel·la Andròmines (2010). El 2014 publica un nou llibre de relats, Bé, perdona'm però estan esperant-me, i l'any següent, el dietari Fràgil sol de tardor (2015).

A més a més, ha col·laborat en revistes com ara Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters o L'Aiguadolç entre altres, i en aquesta última ha coordinat el número de la primavera de 2004, número 30, sobre "El conte contemporani al País Valencià".