Neguit

Agonia d’aram
a les arestes de l’aire.

Un sol tèrbol, com de fang, s’escola
pels terrats somnolents de la vila.

Passa un falcillot
amb un signe de mort a les ales.
El vertigen del cel engendra
un reclam d’ocells insaciables.

Sagna el crit.
El cor s’afua.

(De Llibre del vesc. La Seu d’Urgell: Edicions Salòria, 2009, p. 51.)

 * * *
 

Aiguafoc

II

M’encamino cap al solstici de pedra,
m’atrau l’or de sota el drac.
Martí Sales

Mentre la prosòdia
redueix el que escric, 
els homes-barb surten del riu 
i s’encaminen cap a les roques 
atrets pel reclam magnètic del foc. 
Quan la immundícia devora el gos 
fan estimbar ramat i pastor 
daltabaix de la cinglera. 
                              ¿Qui, sinó ells, 
pot desenterrar la feredat de l’ocell 
quan el bosc s’apoderi dels bancals? 

La muntanya és plena d’hams.  

El vers i l’espiga 

Creix el vers dins la muntanya;
enfonsa arrels i veu
fins que la paraula revé,
humil, en la saó del bosc. 

Al terrer, l’espiga escolta 
el plany atàvic del vent.
Si mai s’entotsola 
vora la font, li pervé
una set llunyana: cóms, 
càntirs, colladers...

La sort del poema és diversa.
Ara i adés, l’espiga neix 
a les boïgues de l’oblit
per mitigar l’enyor
que encén la terra. 

(D’Aiguafoc. Bancal, roca, faune. La Seu d’Urgell: Edicions Salòria, 2016, p. 17 i 26.)

 * * *

Llum al canyissar

XVI 

Claror derruïda
entre el tossal
i la garba.

Càntir buit. 

En la llunyania,
un riu de pedra
flueix cap a l’etern.

La set retorna
a la font.

Naufragi 

XV 

Dibuixa’m un lliri
blau de primavera
per cantar l’hivern.
Enric Casasses

El fred d’aquell hivern ha durat tota la vida. 
Només la padrina el sabia combatre;
feia creus de foc amb una candela encesa 
ran dels vidres de la finestra: 

Creu digna, creu santa, atura 
que los mals asprits no vingon, 
con los mals asprits vindran, 
la creu santa ens gordarà... 

Recordo el dia que vaig dibuixar
la forma obscena d’un lliri d’aigua 
al vidre embafat de la cambra 
i ella oblidà la part final de l’oració
que foragita els mals esperits. 
Deu ser per això que els porticons
no tanquen, que les arrels de l’invisible 
grinyolen, que tu encara t’arrossegues
pel sotabosc...

(D’Alfabet de l’ombra. Lleida: Pagès Editors, 2023, p. 41 i 75.)

 * * *

daina 

glavi de llum ~ flabiol còsmic
~
en l’assaig erràtic 
de les primeres clarors 
quedares atrapat dins el cos 
d’una daina jove
                            i ara et costa
recordar les talaies on enceníem 
                                                    llumeners
~ negar l’èxtasi blau 
que brotava als porticons reverdits 
o els planells magnètics
on el traüll de junyir minotaures 
repel·lia la dignitat del turó
no et servirà de res
o de ben poc
car tots els focs incrementen 
la desferra de la nit 

(De la plaquette Els planells magnètics. Juneda: Editorial Fonoll, 2023.)