Salvador Jàfer i Sanxis neix el 31 de gener del 1954 al Ràfol de Salem, municipi de la comarca valenciana de la Vall d'Albaida, situat a la vessant nord de la serra del Benicadell i al sud-est de la comarca. Fill de Salvador Chàfer Senabre i d'Edelmira Sanchis Alborch, plàcids llauradors, l'adolescent Salvador Jàfer estudia el batxillerat de lletres a l'institut d'Albaida.

L'any 1970 es matricula a la Universitat de València per estudiar Filologia. Es llicencia en Filologia Moderna, i s'especialitza en francès i italià.

El 1974 Salvador Jàfer és inclòs a l'antologia preparada per Amadeu Fabregat Carn Fresca. Poesia valenciana jove. Concretament, s'hi inclouen cinc poemes de Cròniques del sol de migjorn (1970-1972) i El foc m'esguarda (1972-1973), poemaris mai publicats de manera autònoma.

El 1973, amb el seu primer aplec de poemes, queda finalista del premi de poesia "Vicent Andrés Estellés", de l'editorial Tres i Quatre, a València. El títol de l'aplec és L'esmorteïda estela de la platja, i dos anys més tard, l'editorial L'Estel publica el llibre. També el 1975 es publica ja el seu segon poemari, Lívius Diamant, una obra madura, tenint en compte que l'autor compta amb tan sols 21 anys d'edat.

Entre el 1976 i el 1982, anys en què no apareix cap llibre de poesia de l'autor, Jàfer treballa de professor de llengua i literatura en diversos centres, a València i a Cullera, després d'haver obtingut el 1980 la titulació oficial de mestre de català. El 1982 guanya, amb la seva Oda estranya a València, l'englantina als Jocs Florals de l'Ajuntament de Barcelona.

L'any 1984 Salvador Jàfer publica Els caçadors salvatges, llibre amb què guanya l'any següent el premi de la Crítica de Poesia "Ciutat de València". Aquest poemari, prologat per Vicent Escrivà, representa la consolidació de l'autor en el panorama de la poesia valenciana i catalana del moment.

Durant la dècada dels vuitanta, Jàfer publica traduccions de diversos poetes, com ara Fernando Pessoa, Dino Campana o Wallace Stevens, a diferents revistes especialitzades. El 1987 publica Navegant obscur.

L'any 1988 l'editorial Tres i Quatre publica Produccions ansietat (1970-1988), volum on s'apleguen tots els poemes escrits per Salvador Jàfer fins al moment, tant els publicats prèviament en volums autònoms com els apareguts en revistes de poesia, volums monogràfics d'homenatges, col·laboracions, etcètera. Des dels primers poemes de Cròniques del sol de migjorn fins a la sèrie de poemes Microtransparències, apareguda a la revista L'Espill l'any 1985 o l'Oda estranya a València, ja impresa en diverses ocasions, el volum en qüestió representa la culminació de més de quinze anys de versos.

Entre el 1989 i el 1992 treballa com assessor lingüístic a la Radiotelevisió Valenciana.

L'any 1992 obté la titulació de mestre de valencià, i inicia l'estudi d'altres llengües, com l'àrab, el rus i l'anglès a l'Escola Oficial d'Idiomes de València.

Durant els anys noranta, de manera esporàdica, publica poemes en volums d'homenatge, com el de Foc secret. Homenatge a Joan Valls i Jordà, mentre alguns dels seus anteriors poemes surten publicats en diverses antologies.

A partir de les seves lectures i dels viatges a diversos països asiàtics, Salvador Jàfer ha anat ampliant al llarg dels anys els seus coneixements sobre història de la religió, espiritualitat, simbologia, mitologia, astrologia i arquetipologia. Des de la seva pàgina web, La Terra d'Enlloc - Produccions Utopia, a través de diferents blogs, glossaris, bibliografies i vessants artístics de tipus divers, com ara la fotografia o el poema visual, l'autor desenvolupa amb la continuïtat i l'experimentació que permet aquest mitjà tot un ampli i diversificat corpus creatiu.

Actualment Salvador Jàfer treballa a l'Escola Oficial d'Idiomes de València, i segueix ampliant la seva producció heterogènia a través de la pàgina web, on es poden llegir el seu text inèdit Diàlegs amb l'absent i El desert, una plaquette amb la qual va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians l'any 2003.