Autors i Autores

Julià de Jòdar

Fotografia de l'autor, del llibre El trànsit de les fades.

Biografia

Julià de Jòdar Muñoz neix a Badalona el 1942. Mai no ha estat gaire amic de donar a la llum les seves dades biogràfiques, però se sap que va viure al barri badaloní de Gorg, i que aquest espai ha servit de model per al barri de Gifré i Cervantes, on ha situat algunes de les seves novel·les.

Durant la dècada de 1960 estudia a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, i forma part de diversos muntatges de Ricard Salvat. És enginyer tècnic químic i està llicenciat en Història moderna i contemporània. En una entrevista de l'any 2006, afirma: «he treballat de químic, he fet història, he treballat en editorials, en una foneria, a la indústria de les pintures i dels plàstics, i he escrit, i durant la dictadura vaig fer política com un progre normal i corrent». També s'ha de destacar la seva faceta política, que ha deixat reflectida en diversos articles i assaigs sobre globalització o independentisme.

Julià de Jòdar du a terme, des de l'any en què apareix el seu primer llibre, el 1997, un significatiu tour de force per a donar als lectors la seva trilogia novel·lística sobre l'evolució del proletariat català des de la dècada de 1950 fins a la transició, que anomena L'atzar i les ombres. La primera entrega, la novel·la L'àngel de la segona mort, és d'immediat elogiada per la crítica i pels lectors, i rep, el 1998, el Premi Ciutat de Barcelona de novel·la i el Premi Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa de l'AELC. L'any 2001 apareix el segon volum, la novel·la El trànsit de les fades, que al seu torn és guardonada amb el Premi de la Crítica de narrativa de l'any 2001. Julià de Jòdar finalitza la trilogia l'any 2006, amb El metall impur, que rep el Premi Sant Jordi de 2005 i el Premi Crítica Serra d'Or de novel·la del 2007.

El 1999 publica Zapata als Encants (1999), un conjunt de relats que també es pot llegir com a novel·la curta. Amb la novel·la L'home que va estimar Natàlia Vidal (2003) guanya el Premi Prudenci Bertrana. El 2008 apareix Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres?

A La pastoral catalana (2010), novel·la que rep el Premi de la Crítica Serra d'Or i el Premi Carlemany, i a l'obra de teatre Radiacions (2011), escrita conjuntament amb Enric Juliana, elabora una radiografia de la Catalunya contemporània. El 2012 Radiacions és adaptada a la televisió, a cura de Mireia Ubera, dirigida per Judith Colell i protagonitzada per Ferran Rañé i Francesc Orella. La seva darrera novel·la és El desertor en el camp de batalla (2013).

Juntament amb Xavier Bru de Sala i Miquel de Palol publica els llibres de sàtira política Fot-li, que som catalans! (2005) i Fot-li més que encara som catalans (2006). Col·labora regularment a diversos mitjans de premsa escrita, com L'Avenç, La Vanguardia, El Punt, Avui, Vilaweb o El Singular Digital, entre altres. Arran de la seva vinculació amb CUP-Alternativa d'Esquerres escriu, juntament amb David Fernàndez Cop de CUP. Viatge a l'ànima i a les arrels de les candidatures d'Unitat Popular (2012). Ha traduït novel·les de Doctorow, Somerset Maugham i Julien Gracq al català i al castellà.