—Com va començar el projecte dels llibres de la Carlota?
—La Carlota va néixer en una novel·la anomenada Així és la vida, Carlota. Des d'allà va passar a una altra novel·la Ets galàctica, Carlota. I més tard, quan se'm va ocórrer la idea del diari lila, vaig pensar que ella podria explicar-la.

—Com va sorgir la idea de posar-se a la pell d'una adolescent per treballar inquietuds com el feminisme o el sexe?
—Veia una manca d'informació entre gent jove sobre temes que els preocupaven com ara aquests.

—Quin creus que és l'èxit dels diaris de la Carlota?
—Com he dit abans, crec que cobreix una necessitat entre els més joves. Molta gent adulta no parla d'aquests temes als joves pensant que, si no parles de drogues, violència de gènere, sexualitat o desigualtat entre homes i dones, els problemes simplement desapareixeran. I no és així. El desconeixement no soluciona res, és simple negació. Per tant, per a mi és important que els joves puguin satisfer la seva curiositat pels temes que els preocupen.

—Als teus llibres la Carlota és una noia molt espavilada i curiosa, diries que té una mirada crítica cap al món que l'envolta?
—Sí, sens dubte.

—Què és el que més t'agrada d'haver creat la Carlota i les seves històries?
—Que puguin obrir els ulls de la gent jove sobre temes com el feminisme, la violència de gènere i el respecte pels altres en general.

—Com creus que veuen les adolescents que se'ls plantegin històries com les de la Carlota? La teva intenció és provocar la reflexió?
—Sí, la meva intenció és que els i les adolescents es plantegin si el món en el que vivim és suficientment just i si no ho veuen així que pensin com poden moure's per canviar-ho.

(Irene Torrecilla i Núria Iglesias: "Entrevista a Gemma Lienas", Som Esplai, 27 de març de 2013)

* * *

—Així és la vida, Carlota va rebre una menció de l'IBBY i és la seva obra més traduïda. ¿Calen reconeixements així per aconseguir que un llibre es tradueixi?
—En general, no resulta fàcil ser traduïda a d'altres llengües si provens de països com el nostre, com Itàlia o Portugal... Té moltes més probabilitats de ser traduïda una obra anglesa al català o al castellà que a l'inrevés. Només cal examinar els catàlegs de les editorials d'aquí i de fora per comprovar-ho.

—En una situació de normalitat, una obra tan extensa i premiada com la seva hauria d'estar molt més traduïda... Quines han estat les principals dificultats per aconseguir-ho?
—La literatura, com tot, és també una qüestió de potència econòmica. En qualsevol cas, hi ha estratègies que afavoreixen que la literatura d'un país sigui coneguda i, per tant, més traduïda. Crec que seria bo que les institucions treballessin conjuntament amb les editorials i amb la gent que escrivim.

—¿Després d'Anoche soñé contigo vindrà alguna novel·la més escrita originalment en castellà? Com funcionen els seus llibres en el mercat castellà?
—Els meus llibres en castellà de moment no es venen tant com els catalans, però la tendència és a créixer. Per a mi, escriure en català o en castellà són dues possibilitats d'expressar-me i, per tant, una riquesa lingüística de la qual no penso prescindir.

—Ha escrit llibres infantils, juvenils, per a adults... Quan comença a escriure té clar el sector de públic al qual es dirigeix?
—Sí, sempre tinc clar per a qui escric una història, de la mateixa manera que sempre tinc clar per a quin públic parlo i, per tant, adequo el que vull dir al meu auditori. Cosa, per cert, que no significa que quan escrius per a gent jove els tractis d'imbècils.

(Noemí Bibolas. Avui, 21 de juny de 2007)